Vainilla Mananara Celler de l'Aspic

Carta d’estiu 2017: Què és l'àspic de vainilla mananara?

ÀSPIC DE VAINILLA MANANARA AMB GALETA DE CACAU I EL SEU GELAT

Un postre de la carta d’estiu 2017 que potser mereix una explicació: en diem àspic a la sustància gelatinosa emprada en l’elaboració de plats freds de pernil, foie gras, mariscs, verdures i fins i tot fruites; es tracta de gelatina sense sabor, emmoltllada aromatitzada, La paraula "àspic" procedeix del llatí i significa serp. S’acostuma a servir en rodanxes, la seva presentació és impecable una vegada decorada.
Ja tenim el primer concepte desvetllat!

L’altre que cal explicar és “mananara”, es tracta d’una de les millors vainilla del món que es cultiva a Madagascar a la reserva de la Biosfera de Mananara Nord, zona creada per la UNESCO i CULEBRERA, la planta creix a l‘ombra dels arbres de la selva, a pocs metres sobre el nivell del mar. Les flors són pol·linitzades a mà, la vainilla obtinguda després d’un prolongat procés es col·loca en prestatgeries de fusta o canya i es revisen regularment i es clasifiquen. Té la certificació de “Bio” per Ecocert des de 2005. Els productors, aproximadament 900, estan organitzats en cooperatives i vetllen per la protecció de la biodiversitat.

Apa tan sols queda tastar-la i ja ens direu el què!

                                     

 


Tastos al celler de l'Àspic 2017

Tastos al Celler de l’Àspic 2017.

28 d’abril, sopar amb Sara Pérez i vins de VENUS “LA UNIVERSAL”.

Comencem el divendres dia 28 d’abril, com sempre, a 2/4 de 9 del vespre amb la presencia de Sara Pérez, ben coneguda per tothom i que versarà sobre el projecte conjunt, d’ella i René Barbier (quarta generació)a una parcel·la abandonada de vinya vella de coster, envoltada d’alzines, anomenada Els Bellvisos. Es va rehabilitar per a plantejar un vi en equilibri amb l’entorn, amb un projecte ecològic i sostenible. Els vins de VENUS “la Universal” és el resultat any rere any, de la recerca de la bellesa. Un intent d’interpretar la feminitat, la Terra, a través d’una ampolla de vi: Carinyena, Garnatxa i Sirà, misteri i seducció, discurs i opulència, calma, paciencia i passió.
Un vi envolvent i sucós eminentment pensat per la gastronomia, especialment per la cuina tradicional mediterrània.

29 d’abril, dinar amb Sandra Doix i vins de MAS DOIX.

Serà el primer dia de la Fira del Vi de Falset 2017 i gaudirem dels vins de Mas Doix de Poboleda amb ressenyes de Sandra Doix. L’elegància i la complexitat, la forta personalitat, les seves vinyes centenàries, la producció molt limitada, en definitiva un vi amb distintiu. Les vinyes del Doix, estan situades en costers de llicorella entre 350 i 500 metres sobre el nivell del mar. Els raïms provenen de vinyes centenàries de garnatxa i carinyena plantades cap a 1902. La propietat presenta el propi Doix carinyena (55%) i de garnatxa (45%), Salanques de vinyes velles de garnatxa (65%) i carinyena (25%) i vinyes joves de sirà (10%),Les Crestes de vinyes joves de 20 anys de garnatxa (80%), carinyena vella (10%) i sirà (10%) també el 1902, 100 % Carinyena.

29 d’abril, sopar amb Ricard Rofes i vins de CELLERS D’SCALA DEI.

Un bon amic del Celler de l’Àspic i conegut pels habituals dels nostres cicles de tastos anuals. Un enòleg innovador a cura dels cellers, des de l’any 2007, aquest prioratí, fill de la Torre de Fontaubella, és el responsable enològic de Cellers d’Scala Dei, el primer celler que va embotellar vins en origen al Priorat el 1974, és a dir, fa quaranta tres anys justos. En els últims anys, Ricard Rofes ha introduït importants canvis en la manera de vinificar. Uns canvis que, en certa mesura, representen la recuperació de mètodes d’elaboració que, històricament, havien estat tradicionals al Priorat.

30 d’abril, dinar amb Marta Rovira i vins de MAS D’EN GIL.

Marta Rovira és una de les filles de Pere Rovira, fundador i ànima de Mas d’en Gil, a Bellmunt del Priorat. Procedents del Penedès, la família Rovira Carbonell ha reconvertit l’antiga Masia Barril (autèntics pioners dels setanta), sent ella una de les cares visibles del projecte des del 1998. Als seus prestigiosos vins negres i blancs, hi sumen també elaboracions “antropològiques” com els vins dolços i els vinagres.
L’entrada a Mas d’en Gil commou. Pocs metres després de deixar la carretera, s’obre a la vista l’amplitud d’una finca que és l’essència del Priorat. Terrasses de vinya, llenços d’avellaners, rengles d’oliveres: l’estètica guarda un ordre senzill i ple d’un sentit invisible i palpable. El camí va carenant cap a la casa, que s’albira al fons, defensada per siluetes muntanyoses. Hi ha una sensació d’altura i claredat i els vents transporten olors de sotabosc, fonoll, fusta i pedra.
La terra inspira l’organització de Mas d’en Gil. Els diferents terroirs, orientacions i microclimes determinen els cultius, les funcions i els edificis que s’hi han anat construïnt. Hi ha una voluntat d’aprofitament i respecte, i un pacte tàcit i ardu amb la natura: cuidar i escoltar la terra. Així ha estat i així és, avui amb l’energia nova que aporta la integració de l’agricultura biodinàmica.

1 de maig, dinar amb Alfredo Arribas i els seus vins del Clos del Portal.

Últim dia de la Fira del Vi de Falset 2017 i dempeus Alfredo Arribas del Clos del Portal on centra el seu treball des de 2001. La finca situada entre el Lloar i Bellmunt, ascendeix des de la vall del riu Siurana cap els contraforts de la serra de Montsant. Els vins de finca han aconseguit destacar com un clar exponent de l’última generació de priorats, darrere de l’elegància i subtilesa. Elaborats amb meticulós perfeccionisme interpreten un terroir extrem, de sòls i clima austers, mostrant el camí del futur enològic de la zona. Les seves etiquetes són Trossos, tros blanc 2010, 100% de garnatxa blanca; Trossos, tros negre 2010, 100% de garnatxa; Trossos sants 2011, 90% de garnatxa blanca i 10 % de garnatxa gris; Trossos Vells 2011, amb 80% de carinyena, 10 % de garnatxa i 10% de sirà; Negre de negres 2010 amb un assemblatge de garnatxa, carinyena, cabernet, sirà… La gamma Gotes, des del 2008, una familia Gotes del Priorat, de vins destinats a captar i realçar la frescor d’aquestes terres en una reinterpretació dels vins clàssics dels anys 70.
1 de maig, sopar amb Michael Wöhr i els vins d’Egon Müller.

Michael Wohr és Vins Alemanys S.L. una empresa fundada l’any 2001 amb dos 2 socis Josep Roca Fontané i Fritz Michael Wöhr amb l’objectiu d’importar i distribuir a la península els millors productors alemanys i els seus vins, especialment de la varietat Riesling.
El primer llistat era de 15 referències de 4 productors. V.A. ha aconseguit durant els últims 10 anys la distribució estatal de tots els productors desitjats sense excepció.
Actualment V.A. importa 18 productors en exclusiva de 5 denominacions diferents, que estan considerades com el nucli històric de la viticultura alemanya.

Egon Müller és una firma legendària, situada al sud de la regió vinícola Mosel-Saar-Ruwer, zona de pendents i sòls pedregosos de pissarra on es conrea el raïm blanc riesling. El celler es troba en un casalici als peus del turó Scharzhofberg, on creix una de les vinyes de més anomenada d’Alemanya. Egon Müller elabora exclusivament riesling.

5 de maig, sopar amb Lluís Prats i caves Gramona.

El tast será dirigit per Lluís Prats, director comercial i sommelier de Caves Gramona, difusor de la filosofia, valors i conviccions de la marca.
Caves Gramona és una de les grans referències mundials a nivell de cava, amb una llarga història familiar al darrera que s’inicià fa més de 125 anys, el 1881 a Sant Sadurní d’Anoia amb la creació del Celler Batlle. Actualment és la 5a generació familiar la que duu les regnes de Caves Gramona, la mateixa que va donar un cop de timó a l’empresa el 2001 amb la construcció del futurista i nou Celler Batlle, literalment enterrat a la muntanya. Al llarg dels anys, però, no s’ha perdut en cap moment la filosofia amb que van nèixer i crèixer: aprofitar al màxim el terreny i l’experiència en el Mètode Tradicional o “Champenois” per aconseguir les llargues criançes que donen lloc als Grans Caves.

19 de maig, sopar amb Ester Nin i Salvador Batlle amb els vins Nin i Ortiz – Cosmic Vinyaters.

Celler família Nin Ortiz, priorat de Porrera.
“Som vitivinicultors, treballem amb l'agricultura Biodinàmica en totes les vinyes i cuidem l'entorn on vivim. No comprem raïm, per que pensem que es la manera de garantir la qualitat Biodinàmica. Fem vins que expressant el terroir, el clima, i naturals (amb quantitats baixes de so2), per això treballem així, fem vins d'anyada: Salut!”

Còsmic Vinyaters
“És una filosofia de cuidar vinyes i fer vi basada en els valors de la confiança en el que sentim, la valentia en el que som, la passió en el que fem, l’essència en el buscar, la paciència en el trobar, amb gratitud en el rebre per a ser més lliures d’esperit i més conscients en el nostre camí creatiu, com a pagesos i vinaters que som.
La mirada de Còsmic es centra en dos paisatges molt diferents de la geografia catalana, però molt nostres: Agullana (Alt Empordà) on donem culte a les varietats autòctones empordaneses i la serra del Montmell (Baix Penedès) on cultivem les varietats forànies més ben adaptades al nostre terrer.”

Tastos al celler de l'Àspic 2017


Jamón de Jabugo o Jamón de Huelva

Pernil de Huelva o Pernil de Jabugo?

En l’actualitat és el mateix, el “Jamón de Huelva” és una DOP (denominació d’origen protegida) del Parlament Europeu concedida l’any 2012, el 2008 aquesta DOP junt amb l’ajuntament de Jabugo van presentar al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, una sol·licitud per modificar el nom a DOP Jabugo, tot mantenint les mateixes garanties i condicions de la primera DOP. Les coses de palau van a poc a poc i el 2015 el Ministeri ho va resoldre favorablement ara resta la pendent de publicació en el Document Oficial de la Unió Europea (DOUE) abans del seu registre definitiu.

Es tracta d’uns pernils, espatlles i embotits d’animals, criats quasi lliures en àmplies deveses d’alzines, alzines sureres i roures petits a les províncies de Badajoz, Càceres, Sevilla, Còrdova, Càdis i Huelva i més en concret a la Serra d’Aracena i Pics d’Aroche, entorns reconeguts com Reserva de la Biosfera per la UNESCO. Els porcs de raça ibèrica s’alimenten a l’època (entre octubre i febrer) amb gla i pastures naturals de la serra, en entorns ecològics i condicions microclimàtiques úniques tant en llibertat com en semi llibertat, el seu pes pot passar de 80 a 180 Kg. en sis mesos i l’àcid oleic del gla ingerit permet una assecament lent i repercuteix en la millora de la carn. La zona d’elaboració compren trenta-un municipis on destaca Jabugo (a 60 Km. de l’oceà Atlàntic) per la seva activitat càrnia, s’explica que Cristòfor Colom ja va prendre productes de la població en el seu viatge a Amèrica. El desenvolupament actual va començar a principis del segle passat.

El pernil de Jabugo és fàcilment distingible per la seva textura, aroma i sabor singular, mitjançant un perfecta assaonament en els assecadors naturals de la serra.
El seguiment de la qualitat dels pernils durant tot el procés d’elaboració és controlada de manera doble, per una part, una entitat certificadora externa i, per una altra, pels tècnics de la Denominació d’Origen. Un control que assegura la qualitat superior d’aquest pernils amb un procés artesanal de producció que pot arribar als sis anys.

A la carta de tardor 2016 del Celler de l’Àspic el podeu tastar com a entrant en forma de croquetes de pernil de Jabugo. Bon profit!


Jamón de Guijuelo

El perquè de la bondat del pernil de Guijuelo

Guijuelo és un municipi de la província de Salamanca i l’origen de la Denominació d’Origen de pernil concedida l’any 1986. La indústria artesanal de productes carnis derivats del porc és de les més importants d’Espanya amb una dedicació de gran part de la població, i amb una de les rendes per capita més altes de la península.

El pernil de Guijuelo té un procés d’elaboració estàndard amb la característica de la carn de l’animal i el procés de curat a l’aire amb el clima sec i fred provinent de les properes serres de Gredos i Béjar, totes les unitats han de tenir les característiques definides pel Consell Regulador. Els pernils D.O. Guijuelo tenen un etiquetat del “Jamón Ibérico” especial ja que posseeixen una numeració única que es presenta en el precinte inviolable, que tot pernil amb D.O. Guijuelo ha de portar, a més, també ha de portar una vitola amb la seva numeració, amb el color que dependrà de la qualitat del pernil.

Tots els controls de qualitat, des del marcatge de l’animal en el camp, passant pel precintat i l’etiquetat final de les peces pel personal del “Consejo Regulador de la DO. Guijuelo” empara 2 qualitats en la qualificació dels animals:

Pernil i espatlla ibèrics de gla: és el procedent de porcs que han estat engreixats a base de gla i herbes pròpies de l’ecosistema de la devesa. S’identifiquen amb precinte inviolable de color vermell i una vitola de reserva platejada, en la que s’indica l‘anyada a la que pertany.
Pernil i espatlla ibèrics: procedeix d’animals que han estat engreixats utilitzant pinso natural, controlats pel Consejo Regulador, com a complement al gla o de forma exclusiva. S’identifica amb precinte inviolable de color verd numerat i una vitola blanca, també numerada.

La D.O. Guijuelo solament certifica un número limitat de peces a l’any, les quals han superat els exigents criteris establerts per poder ser certificats.

No obstant, la procedència dels porcs ibèrics són de deveses de Salamanca, Toledo, Zamora, extremenyes i andaluses (Còrdova, Huelva i Sevilla) amb gran quantitat de gla d’alzina i que troben a Guijuelo el lloc idoni de curació i assecament de més o menys mig any per les espatlles i d’un any i mig pels pernils en el clima continental esmentat. Són al voltant de 200, les empreses dedicades a l’elaboració de pernils, espatlles i embotits a Guijuelo i el seu entorn.

Les característiques dels pernils i espatlles de la D.O. Guijuelo són:
• Peülla negra, peça estilitzada i allargada, canya estreta.
• Aspecte exterior: destaca la coloració blanca, blavosa o verda gris de la seva flora micòtica.
• El tall presenta nombroses vetes de greix entremesclades entre la seva carn magra, en les que apareixen alguns punts blancs (cristalls de tirosina), que cristal·litzen en la massa muscular del pernil a causa entre altres raons a la baixa concentració de sal emprada en la seva elaboració. Els punts blancs li proporcionen uns lleugers contrasts de tons cruixents. El seu baix nivell de sal proporciona una deliciosa suavitat i la corresponent dolçor en el paladar.
• La seva cansalada és brillant i daurada. Revela el baix punt de fusió del greix del gla.
• Sabor una mica dolç i molt poc salat. El seu aroma delicat i fragant fa que sigui considerat un dels millors del món.

A la nostra carta de tardor 2016, el trobareu com un del plats per picar, per entrar a l’àpat amb bona peülla.

Bon profit!


Ortigues de mar Celler de l'Aspic

Una caçola especial: arròs caldós amb galeres, safrà i ortigues de mar

A la carta de tardor hem incorporat una arròs caldós que no deixa indiferent a ningú. Aquest és un plat molt apreciat pels paladars en la recerca de tradició, fins l’extrem d’usar la cullera si és necessari, per delectar-se amb l’última gota del suc que, en aquest cas, han deixat les galeres amb el suport de l’essència de mar de les ortigues de mar i l’aroma arrodonit del safrà.

L’element curiós o no tant, depenent del comensal són les ortigues, animals marins amb l’aspecte vistós de la fotografia en el seu hàbitat i de tons oxidats una vegada cuinades. Les nostres procedeixen del delta de l’Ebre, de consum usual com tantes altres coses de la cuina ebrenca. Segons la seva grandària les fem senceres, les petites o a trossos, les més grans. El seu aroma, eminentment marí, embolcalla el plat, potencia l’arròs i confereix un sabor de Mediterrani que heu de tastar. Per la seva escassa capacitat de conservació sapiqueu que cal cuinar-les amb premura, del proper mar del delta als fogons de Falset. No en tenim sempre, aprofiteu quan n’hi hagi i ja ens ho direu!


Theresa Beuer Enòloga de l'any 2016

Theresa Breuer, enòloga del 2016 per Falstaff Wein

Sopar maridatge dilluns, dia 31 d'octubre de 2016 a 2/4 de 9 del vespre

El prestigiós guardó Falstaff Wein Trophy 2016, va ser atorgat el passat febrer a Theresa Breuer, en la categoria d’enòleg de l’any del celler familiar WEINGUT GEORG BREUER a Rüdesheim am Rhein. La cerimònia, como en anys anteriors, es va celebrar al castell privat d’Essen-Kettwig, en una nit d’Oscars dins del panorama vinícola.

La premiada es va fer càrrec del celler familiar, l’any 2004 a causa de la mort prematura del seu pare Bernhard. Amb vocació, saber, amor a la natura i un desig superlatiu per fer vins de categoria ha aconseguit una gamma de Rieslings de renom internacional on destaca, paradoxalment, el Georg Breuer i el Spätburgunder de Pinot Noire, dins d’un estil molt purista del vi.

Des de la seva gestió la superfície conreada s’ha ampliat de 28 a 34 Ha. Treballant segons eco estàndards a la zona de Rheingau, una regió històrica d'Alemanya, un país de turons a la cara nord del Rin entre Wiesbaden i Lorch prop de Frankfurt, anant del Taunus occidental al Rin. Està situat a l'estat d’Hessen i és part moderna del districte de Rheingau-Taunus de tradició "Rheingauer Riesling.

A partir de 2/4 de 9 del vespre del dilluns 31 d’octubre, i amb col·laboració de Vins Alemanys, tastarem els següents vins:

GEORG BREUER-01 Brut , Pinot Noir
NONNENBERG Magnum -07. Riesling
SPÄTBURGUNDER- 13 Pinot Noir
BERG SCHOLOSSBERG-08.Riesling
BERG SCHOLOSSBERG, Auslese GK -07.Riesling

Per a informació I reserves truqueu al 977 831 246

Us hi esperem!

                                                                         


Carta Tardor Celler de l'Aspic 2016

La carta de tardor 2016

Ja està en xarxa, la nostra proposta de carta de tardor 2016 i que podeu consultar a http://www.cellerdelaspic.com/ca/carta-tardor.
Hi ha sorpreses com la perdiu escabetxada, els ous esclafats, la cassola d’arròs, el rèmol amb navalles, la galta de porc, les costelles de conill arrebossades… uns plats que acompanyen als de sempre amb variacions en la cocció i l’acompanyament, el toc de tardor que incorporem, com per exemple, els bolets .

Seguim insistint en la importància del Km. 0, segons Gustavo Duch “els aliments que fan canviar el món”. A banda del gust i el preu hi ha factors molt més importants que cal tenir en compte, el seu llarg recorregut des de la producció a la cuina suposa una contaminació a causa del transport i la seva influència en el canvi climàtic, enforteix les empreses multinacionals i empobreix al productor. A favor del Km. 0, mencionar, la recuperació de les economies locals, la vida rural i els conreus propis de cada territori i també com és natural els productes de temporada. És en definitiva una qüestió de futur per a la generació actual i les properes, l’agricultura, el peix i la ramaderia no cal que viatgin per arribar a les nostres taules, si es fomenta el Km. 0, més productors locals tindran accés a un mercat digne, ara i cada vegada més, lligat a empreses on el benefici màxim és el seu primer objectiu.

Els aliments ecològics, que no han de ser necessàriament de Km. 0 tot i que fóra el més recomanable són aquells que estan fets d'acord amb uns estàndards de producció particulars. En la més part de la història de l’agricultura es pot dir que la humanitat es va mantenir dins dels procediments que ara es coneixen com d'agricultura ecològica o orgànica. Només a partir del segle XX hi va haver un proveïment de noves substàncies de síntesi química per obtenir aliments.
A l'agricultura orgànica, l'ús de productes agroquímics és fortament restringit. En el cas de productes ramaders han de ser criats sense l'ús rutinari d'antibiòtics i sense hormones de creixement (somatropines) a més d'altres restriccions com són de menjar aliments fabricats en el sistema d'agricultura ecològica. En la majoria dels països els aliments ecològics no poden emprar organismes modificats genèticament. S'ha suggerit que l'aplicació de la nanotecnologia als aliments i l'agricultura també hauria de ser exclosa de la certificació com aliment ecològic.

La producció d’aliments, per altra banda, és responsable del 31% com a mínim de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que causa el canvi climàtic. La dieta representa una emissió mitja de 1250 Kg. de CO2 per persona a l’any en països desenvolupats. Un impacte similar al recórrer 5000 Km. en cotxe de gasoil. Per això hem d’introduir canvis en els hàbits de consum.
Els aliments sostenibles és la solució.
Produir productes fora de temporada com comprar-los a altres països suposa un cost excessiu en transport, benzina, emissions de CO2, fertilitzants, etc. com una pèrdua de nutrients pel camí. Dit d’una altra manera, per exemple, significa que la recol·lecta d’aquest aliment es fa abans de temps i s’acaben de madurar a cambres de refrigeració, així mateix el transport d’aquests aliments al país de venda produirà emissions de gasos. Pel que fa al contingut de nutrients d’aquests aliments no seran els mateixos quan s’han recol·lectat abans d’hora que el mateix aliment que ha madurat l’arbre o la planta i directament arriba al consumidor. Per això un canvi important ha de ser consumir productes locals, d’aquesta manera es redueixen les emissions de CO2, l’absència de pesticides i fertilitzants i augmenta el contingut de nutrients.
Aquest pensament no és recent, ja cap al 1986 va sorgir la idea del moviment Slow food a Itàlia, que pretén recuperar la importància de l’estacionalitat dels aliments i el respecte amb el medi ambient, promovent el consum d’aliments de proximitat.
D’aquest moviment han sorgit restaurants que elaboren els seus plats amb aliments de temporada i de proximitat, els anomenats kilòmetre 0, on Catalunya és la Comunitat més representada. Demostrant així que és possible seguir una alimentació sostenible.

Aquestes són les creences del Celler de l’Àspic, de tota la carta de tardor 2016, de totes les tardors anteriors i de les que han de venir, de les d’hivern, de les de primavera i d’estiu. Comprem personalment als productors més propers al carrer Miquel Barceló, 31 de Falset, pel peix fem viatges constants a la Ràpita i amb molt de gust, amb la seguretat que tot el que surt de la cuina porta un segell de responsabilitat i coherència amb l’entorn, amb el medi ambient i amb la qualitat, amb les consideracions anteriors de Km. 0, ecologia i sostenibilitat.

Que vagi de gust la temporada tardor 2016!

Avui, dilluns dia 3 d’octubre, diada de l’hàbitat mundial!


Vacaciones en Piemont rodeado de viñas

Les nostres vacances d’estiu 2016: el Piemont

Les hem dedicat a la regió del Piemont, una de les vint d’Itàlia i a la vegada subdividida en 8 províncies: Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli. La capital és Torí.

Per situar-nos el Piemont limita amb la regió italiana de la Vall d'Aosta, i els cantons suïssos de Valais i Ticino al nord, amb la Ligúria i l'Emília-Romanya al sud, amb la Llombardia a l'est, i amb les regions franceses de Provença-Alps-Costa Blava i Roine-Alps a l'oest.
Està rodejat de muntanyes per tres dels seus costats, els Alps occidentals, des del pas de Tenda fins al Simplon. Els seus pics més alts són el Mont Rosa (4.638 m), el Cervino (4.482 m), el Gran Paradiso (4.061 m) i el Monviso (3.841 m), on neix el riu Po. El territori del Piemont és eminentment muntanyós (43,3%), junt amb extenses zones de pujols (30,3%) i planures (26,4%). Els Alps van descendent cap al sud, arribant a la gran plana padana, constituïda pel sistema hidrogràfic del Po i dels seus nombrosos afluents.

Tot i ser una zona molt industrial centrada a l’entorn de Torí, la producció de vi representa un atractiu molt important amb copiosos Vini a denominazione di origine controllata e garantita (DOCG) 16, Vini a denominazione di origine controllata (DOC) 42 i Vini ad indicazione geografica tipica (IGT) 6.

El Piemont vitivinícola

El territori del Piemont es comptabilitza pel 30% en turons, el 26% en planes i el 44% de muntanya. Amb tot i això, més del 90% de la producció regional de vi té lloc a les zones muntanyoses, amb sistemes de l'agricultura moderna (guyot, espalier). Les varietats de raïm cultivades són, majoritàriament, raïm negre, amb alguna notable excepció de raïm blanc autòctona.

Són 8 les zones vitivinícoles principals:
1. Zona nord de Novara i Vercelli trobem la DOCG Gattinara i Ghemme i també DOC Lessona, Bramaterra, Boca, Sizzano i Fara . Són les vinyes principals el Nebbiolo, anomenat en aquesta zona Spanna, la Croatina, la Barbera i el blanc Erbaluce.
2. Als límits amb la Vall d'Aosta hi ha la DOC Canavese i Carema, amb les vinyes Nebbiolo i Erbaluce.
3. A prop de Torí la DOC Collina Torinese (vinyes Freisa, Barbera, Bonarda i Dolcetto) i la DOCG Erbaluce di Caluso.
4. La zona del Monferrato, compresa entre Asti, Casale Monferrato, Ovada i Gavi compren l’altre, la DOCG Barbera del Monferrato Superiore, Brachetto d'Acqui, Dogliani, Ovada, Gavi i Ruchè di Castagnole Monferrato, amb vinyes de Moscato Bianco, Cortese, Grignolino.
5. L'Astigiano, important zona escumosa amb el Moscato bianco, que inclou també la DOC Loazzolo famosa pel Moscato de panses.
6. A la zona del Tortonese entre d’altres a Cortese i Barbera, assenyalem el blanc autòcton Timorasso.
7. El riu Tanaro divideix dues de les més importants zones vinícoles de la regió: a l’esquerra del riu la DOCG Roero amb les vinyes Nebbiolo, Barbera i Arneis
8. a la dreta la Langa, amb la DOCG Barolo, Barbaresco (Nebbiolo, però també Ruché, Barbera i Dolcetto) i Dogliani (Dolcetto).

Hem fet visites i tastos als següents cellers:

CONTERNO
Giacomo Conterno és un productor de vins italià de la regió de Piemont en el districte de Langhe. Des d'un celler situat a Monforte d'Alba, la Barolo i Barberà els vins estan elaborats per mètodes tradicionals i són àmpliament considerats entre els millors produïts a la zona de Barolo.

Barolo reserva DOCG Monfortino

Mentre la reserva Barolo Monfortino només es produeix en els anys excepcionals, a l’igual que Barolo Cascina que tampoc es fa cada any, exemplificada per la collita 2002 difícil de pluja i calamarsa, cosa que va permetre només una petita quantitat de raïm acceptable, fer Monfortino, però no Cascina.

El raïm Nebbiolo i Barberà prové d’una vinya de 16 hectàrees de Cascina a Serralunga d'Alba, finca propietat de Giacomo Conterno.

Des del 2009 els vins són de noves adquisicions de 3 hectàrees de Cerretta vinya acompanyada amb 2 hectàrees de Nebbiolo i 1 hectàrees de Barberà, amb la Nebbiolo classificat com Langhe Nebbiolo.

Barbera d’Alba DOC Cascina

Envellits 2 anys en botti (bóta de grans tradicionals). La producció és de 160 a 190 hl.

Barolo DOCG Cascina

El vi solament es fa en anyades satisfactòries, macerades amb les pells durant 3-4 setmanes a temperatura controlada per sota de 30° C i de posteriors 4 anys en bótes. La producció és d’aproximadament 160 hl.

Barolo riserva DOCG Monfortino

El vi solament es fa en anyades excepcionals, macerades amb les pells fins a cinc setmanes amb cap control de temperatura i de 7 anys en bótes. La producció és de 52 hl.

CANTINO RINALDI
Francesco Rinaldi conrea el turó més famós a la zona de Cannubi Barolo, on el sòl Helveciense i Tortoniense, típic de la zona, forja en el el raïm Nebbiolo característiques úniques que es troben només en aquest tros de terra que sembla unir totes les àrees de producció al celler històric.

I d’aquell celler original, va ser continuat pels descendents, amb ampliacions en els anys 60, per Luciano i Michael, fills de Francesco Rinaldi. Al treball de tradició al celler, s’hi va incorporar fer-ho de manera equilibrada amb la tecnologia per optimitzar el treball i conservar les característiques del vi. La concepció d'un celler modern es barreja amb el gust antic, feta pels departaments de trituració i fermentació

La Cantina Francesco Rinaldi, gràcies a la seva història i la seva professionalitat, ofereix als entusiastes diferents vins que representen les subtils diferències en els jardins de la regió de Barolo. La Cannubi Barolo Cru i el Cru Barolo Brunate Barolo, Barberà d'Alba, Dolcetto i Dolcetto Roussot, Nebbiolo d'Alba, Barbaresco (vinificat en soterrani) representen el Langhe. A ells se sumen la Gavi, Grignolino d'Asti i grapa.

Un celler on es pot sentir la passió d'una família, centrat en la millora de la terra de Barolo. La zona d'embotellament i magatzem són a l'Alba

PAOLO SCAVINO
Paolo Scavino és un celler històric a la regió de Barolo. Va ser fundat el 1921 a Castiglione Falletto per Lorenzo Scavino i el seu fill Paolo. L'agricultura sempre ha estat una tradició familiar i la seva passió.

Enrico Scavino juntament amb les seves filles Enrica i Elisa, són la quarta generació, d’una família amb arrels. Va començar a treballar a temps complet al celler el 1951 quan tenia 10 anys. Un jove enòleg que va heretar la passió i devoció per la terra on pertany. A través de més de 60 anys d'experiència la seva atenció s'ha invertit en l’important cru de Nebbiolo i mostra la singularitat de cada territori.

La seva obra està inspirada en l'amor i el respecte que tenen pel seu territori amb la màxima puresa d'expressió, de complexitat i elegància pels seus vins de tres raïms locals Dolcetto, Barberà i Nebbiolo.

Paolo Scavino posseeix 23 hectàrees en l'àrea Barolo i produeix 19 Barolo històrics crus situats al Castiglione Falletto, Barolo, La Morra, Serralunga d'Alba, Verduno i Roddi.

La família de Scavino es distingeix des del començament per la seva cura escrupolós de les vinyes i la passió pel “terroir”. Les seves creences fonamentals són la supremacia de la viticultura per sobre l'Enologia, per tant, l'enfocament és la cura de les vinyes per fer créixer raïm sa i madur. Es cerca intervenció mínima i vinícola, per conservar la diversitat natural del terrer.

VIETTI
La història del celler Vietti traça les seves arrels al segle XIX. A partir de principis del segle XX, el nom Vietti convertit en un celler ofereix vins en ampolla.

El patriarca Mario Vietti, a partir de 1919 va fer els primers vins Vietti, venent la majoria de la producció a Itàlia. El seu èxit més important va ser transformar la granja familiar, de molts camps, en un negoci de viticultura i vinícola.

El 1952, Alfredo Currado (marit de Luciana Vietti) continuà produint vins d'alta qualitat de les seves pròpies vinyes i comprar raïm. Celler Vietti va créixer a un dels productors més alt nivell al Piemont i va ser un dels primers cellers en exportar els seus productes al mercat USA.

Alfredo va ser un dels primers a seleccionar i vinificar raïm de finques (com Brunate, Rocche i Villero). Això era un concepte radical en el seu moment, però avui pràcticament cada viticultor fa vins de Barolo i Barbaresco oferint vins de "finca" o "cru”.

Alfredo és també anomenat el "pare d’Arneis" ja que als voltants del 1967 va invertir molt de temps a redescobrir i comprendre aquesta varietat gairebé perduda. Avui Arneis és el vi blanc més famós de la zona Roero, al nord de Barolo.

 

 


Vi Gran reserva AT Roca

Tastos 2016 al Celler de l'Àspic. Sopar 21 de maig: presentació del Gran Reserva barrica AT Roca

SOPAR MARIDATGE AMB ELS VINS I CAVES DE AT ROCA

Amb Agustí Torelló

AT Roca Brut Reserva és un escumós de la D.O. Penedès elaborat pel celler AT Roca. Es tracta d’un “coupage” de les varietats Macabeu (52%), Xarel·lo (28%) i Parellada (21%).

El raïm que utilitza AT Roca Brut Reserva neix en vinyes de més de 35 anys d’antiguitat conreats de forma totalment ecològica. Per a l’elaboració i vinificació d’aquest escumós es segueix el mètode Champenoise, a través del qual després d’una primera fermentació es passa a una segona, que es realitza sempre en ampolla.

AT Roca Brut Reserva, després de les diverses fases per les quals passa al celler, envelleix en ampolles durant 15 mesos. Abans de ser comercialitzat, aquest escumós segueix el necessari i tradicional procés de degollament, a través del qual s’eliminen les matèries sòlides de l’ampolla i s’hi afegeix amb posterioritat licor
d’expedició per compensar precisament aquesta pèrdua de líquid.

AT Roca es una bodega dirigida per Agustí Torello Sibill i el seu fill Agustí Torelló Roca. Amb anys i anys d’experiència a l’empresa familiar Agustí Torelló Mata, aquest projecte neix amb la il·lusió de la novetat i la tranquil·litat que aporta el bon fer.

AT Roca elabora també:

XAREL·LO 2014
00% Xarel·lo
L'Ordal (Massís del Garraf) Casa Llarga 425 m
Tast
D'aspecte net i brillant amb reflexos daurats. Llàgrima fina i abundant de caiguda lenta.
En nas és intens, elegant i franc amb aromes on destaca la fruita verda amb notes anisades sobre un fons de pastisseria amb lleugeres notes fumades. En boca és fresc amb acidesa, molt ben conjuntada. És potent, elegant i cremós. En la seva evolució destaquen les aromes de fruita fresca sobre notes de brioix, mantega fresca sobre lleugeres notes de fum. Postgust llarg i persistent.
Maridatge
Ideal per acompanyar mariscs i peixos potents i blaus, així com carns blanques i formatges curats i semicurats.

FLORAL 2014
65% Macabeu
Conca de l'Anoia
35% Malvasia de Sitges
Marina de Garraf
Tast
D'aspecte net i brillant, presenta un color groc pàl·lid amb reflexes or nou.

Al nas és net, franc, amb aromes intensos de flor d'atzar i préssec de vinya sobre un fons mineral.
Ben equilibrat en boca: a l'atac és lleugerament dolç i fresc, amb una marcada acidesa que li aporta nervi i frescor.
El pas en boca és ampli, cremós i saborós, en perfecte harmonia amb les aromes afruitades, on destaquen de nou les notes florals de flor d'atzar, fruita fresca i les notes salines.
Post-gust llarg i agradable.

Maridatge
Ideal per aperitius, arròs, peix, marisc, aus i cuina asiàtica.

COP DE COR
100% Macabeu
Conca de l'Anoia, Vinya Novelles / 222 m
Tast
El primer Cop de cor és net i brillant a la vista, amb un color groc de palla que amaga reflexos d'or nou i una llàgrima abundant. Al nas és fresc i afruitat, amb destacada aroma de poma verda i albercoc sobre un fons especiat i torrat de vainilles i brioix. A la boca mostra nervi però tanmateix és agradable, on destaca una bona acidesa i es mostra voluminós i vigorós, ben estructurat i on afloren els aromes de criança de vainilla lleugerament fumada i una tornada llarga amb una lleugera amargor de frescor que es fon amb notes especiades.

Aquest serà l'últim tast/sopar de l'edició de 2016. Moltes gràcies per la vostra assistència i fins l'any vinent!