Toni Bru xef del Celler de l'Aspic

Menú Maridat amb vins escollits per La Fira del Vi de Falset

 

El Restaurant El Celler de L'Aspic, oferirà durant el mes de Maig , els dissabtes i diumenges ,un “ Menú Maridat “ amb vins escollits per l’ocasió.

 

DISSABTE 30 d’abril: ELS VINS de JOAN ASENS, amb LES SINGULARITATS D'ORTO

DIUMENGE 1 de maig: ELS VINS DEL MOSEL, de HEYMANN LÓWENSTEIN

DISSABTE 7 de maig: ELS VINS d'AGUSTI TORELLÓ, amb AT ROCA l SILEO

DIUMENGE 8 de maig: ELS VINS DE SICILIA de A.OCHIPINTI i de T. de la TERRE NERE

DISSABTE 14 de maig: ELS VINS de VALL LLACH amb ALBERT COSTA

DIUMENGE 15 de maig: ELS VINS DELS DOLOMITIS de ELIZABETTA FORADORI

DISSABTE 21 de maig: ELS VINS de SILVIA PUIG amb EN NUMEROS VERMELLS

DIUMENGE 22 de maig: ELS VINS DEL RHÓNE de A. GRAILLOT i CH. BEAUCASTEL

DISSABTE 28 de maig: ELS VINS de JONÀS MACIP amb GIOL DE PORRERA

DIUMENGE 29 de maig: ELS VINS DE BOURGOGNE de B. MONNOT i J. VOILLOT

Link programa

TOTS ELS DINARS COMENÇARAN A LES 13.30 h PLACES LIMITADES PRÈVIA INSCRIPCIÓ.

 

 

 

Us esperem, ja podeu fer les vostres reserves.

El Celler de L'Aspic

Tel. 977 831 246

Correu electrònic: info@cellerdelaspic.com

Carrer de Miquel Barceló, 43730 Falset, Tarragona

Joan Asens, "Millor enòleg 2019", segons Sommeliers

Com cada any, coincidint amb el concurs Millor Sommelier de Catalunya, l’Associació Catalana de Sommeliers va organitzar el Sopar dels Sommeliers que reconeix els professionals del món del vi que han excel·lit durant el 2019.

Un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona va acollir l’acte per celebrar el sopar anual, l’Hotel Casa Fuster (1908 – 1911), de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

El menú gastronòmic va ser creació del xef Marc Ribas, que va inaugurar el 14 de maig el seu restaurant Panot a la primera planta de l’edifici, amb un concepte basat en l’alta cuina burgesa tradicional catalana i inspirada en l’època modernista.

L’acte va tenir lloc el passat dilluns 18 de novembre 2019, va començar a les 2/4 de 9 de la nit a la Sala Domènech i Montaner amb el showroom de vins de les denominacions d’origen i altres el·laboracions de la província de Barcelona on es poden gaudir dels vins més representatius del territori.

En finalitzar el sopar, es va fer públic el nom del Millor Sommelier 2019 i es van lliurar els premis de La Nit dels Sommeliers en les categories de: Millor Celler, Millor Enòleg, Millor Comunicador i Millor Iniciativa; i els reconeixements a la Millor Trajectòria i al Soci d’Honor.

El millor sommelier 2019 va ser per Audrey Doré, d’El Celler de Can Roca i el de millor enòleg per a Joan Asens impulsor del celler Orto Vins  del Masroig, de la D.O. Montsant; Vinyes d’Olivardots  DO. Empurdà va aconseguir el premi al millor celler i el premi a la Millor Iniciativa Solidària 2019 Euroselecció Riedel Espanya per promoure una iniciativa que permet lluitar contra l'exclusió social a la Fundació Ampans.

També es van lliurar els diplomes als membres de l’Associació Catalana de Sommeliers que compleixen 10 anys com a socis.

L’ACS té com a objectiu desenvolupar i promoure el coneixement de la professió de sommelier, el coneixement dels vins i productes gastronòmics de tot el món i principalment de Catalunya, així com reforçar els vincles, l’amistat i la col·laboració entre els professionals del món del vi.

Associació Catalana de Sommeliers ACS


És temps de verema, és temps de bons vins

Estem en plena verema i els viticultors del Priorat es posen mans a l’obra a primera hora del dia tot aprofitant que a la sortida del sol la temperatura sol ser més amable. Tot i que estem a la tardor, aquest any les temperatures són altes i, per tant, a partir del migdia el treball comença a ser més dur de l'habitual. De fet, durant el mes de juliol es van viure temperatures que arribaven als 43 graus centígrads i que han provocat la pèrdua de part de la producció.

La tradició vinícola de la regió es remunta als monjos cartoixans d’Escala Dei, ens explica Joan Asens,  d’Orto Vins. Tot i el fet que marca un abans i un després a la zona, quant a producció de vins, és la fil·loxera, un insecte  himenòpter causant de la mort de la majoria  de vinyes de la Península Ibèrica durant el segle XIX. Aquest fet, tràgic a priori, va portar com a conseqüència  l’afluència de comerç cap al sud de França perquè els marxants de vi d'aquest país  apreciaven molt  la qualitat dels vins del Priorat. Tot plegat feu que el cultiu de la vinya  es tornés a estendre per tota la comarca imposant, principalment, dues varietats: la Garnatxa Negra i la Carinyena.

De fet, ens segueix explicant Joan, que el 33% de la producció de vins és garnatxa mentre que un 30% és carinyena tot posant èmfasi en la importància d’aquestes dues varietats d’una producció majoritàriament destinada a elaborar vi negre.

La garnatxa sol tenir més potència d’alcohol que la carinyena, no té tants tanins i ens ofereix  uns aromes frescos amb notes cítriques, anisades i en boca certa sedositat. La Carinyena, en canvi, no té tant d’alcohol però té més estructura gràcies als tanins. En els vins d’aquesta varietat s’hi troben aromes de tons de fruits blaus com les prunes, florals com les violetes i la boca fresca per la bona acidesa que acumula aquest raïm. Molts dels vins que es produeixen a la zona són una barreja de diferents varietats que permeten jugar amb les característiques d’unes i altres varietats.

El maridatge entre el Priorat i aquestes dues varietats condueix a la creació d’uns vins particulars que es podrien considerar mediterranis. El clima assolellat li comporta un mínim d’alcohol i certa estructura que la fa diferent dels vins atlàntics. De fet, el clima mediterrani és canviant i els anys plujosos els vins solen ser més subtils mentre que els anys més secs trobem vins amb més color, més tanins i, per tant, més estructura. Aquest any l’estructura serà molt explícita a cause de l’escassetat de pluja.

Els tanins també depenen de la collita. Les collites més madures comporten més subtilesa mentre que una verema més primerenca comporta tanins més evidents.  De fet, ens relata detalladament el propietari d’Orto Vins que això és degut a la polimerització d'aquests tanins durant la maduració del raïm que porta a terme la vinya com a estratègia d'expansió de l'espècie.

La vinya ofereix el seu fruit i  les llavors que estan dins són la manera que té el cep de reproduir nous individus.  El gust del raïm,  va canviant  durant la maduració  perquè hi hagi més animals que se’l puguin menjar i per tant espargir les seves llavors.

Una característica peculiar del Priorat és que en un territori acotat hi conviuen dues DO. La DOQ Priorat i la DO Montsant. Això és degut al fet que hi ha diferents  tipus de sols diferenciats. A la DOQ Priorat s’hi troba principalment la llicorella que és una roca que fa que hi hagi poca terra, poca capacitat de retenció d'aigua i poca fertilitat i la planta sigui més petita. Això també fa baixar la producció però n’augmenta l’estructura. En canvi a la zona de DO Montsant els sòls són calcaris, argiles, granit i pissarra.

Actualment tant la DOQ  Priorat com DO Montsant compten amb unes 2000 hectàrees cadascuna d’elles. El primer aporta més de 100 cellers i 7 milions de kilograms de producció. En canvi, el segon compta amb uns 60 cellers però poden trobar-s’hi fins a 8 milions de kilograms de producció perquè hi sol haver més productivitat. La qualitat dels vins de la zona del Priorat i les necessitats del mercat han fet que fins a un 60% de la producció estigui destinada a l’exportació.

També cal esmentar que gran part dels vins negres del Priorat són molt versàtils, fàcils de beure, florals, frescos i adaptables a qualsevol àpat, sobretot us els recomanem maridats amb les nostres carns blanques i vermelles.

 


El llibre del vi, de Plini el Vell, una traducció de Mònica Miró

Amb una magnífica introducció, traducció i notes de Mònica Miró Vinaixa, llicenciada en Filologia Llatina, Filologia Francesa i Màster en Història de les Religions, professora de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra; el llibret és una traducció de Naturalis Historia, Liber XIV de Gai Plini Segon (Plini el Vell). 

Com cita la seva traductora "Després del moment d'extraordinària florida que representà per a la literatura llatina l'anomenada època clàssica, assistim a un període que no és pas de decadència, sinó, més aviat, d'una manca d'harmonia que sap tanmateix esclatar en formes i formes noves. Així durant el segle I dC, té lloc  roma, l'eclosió d'una literatura cientificotècnica especialitzada. És, en general, un període manierista i barroquitzant i compta, en temps dels emperadors Vespasià i tit, amb un prosista de primera magnitud. Es tracta de Plini el Vell, i de la seva Naturalis Historia, la Història Natural, que no dubtem a qualificar, potser "avant la lettre", d'"enciclopèdia a la romana", en la mesura que és una obra de contingut i temàtica diversos, sense un fil conductor, però plena d'informacions extraordinàriament útils per al coneixement romà..."

El llibre del vi és absolutament recomanable per a tothom relacionat amb el món del vi. 

 

 

 


IX Fira del Vi Solidari 2019

El dissabte 8 de juny se celebrarà a El Masroig (Priorat) la novena edició d’El Masroig Vi Solidari.

Els cellers participants oferiran 2.650 ampolles de vi solidari, que es vendran a 10 euros la unitat durant la IX Fira del Vi Solidari. Per a aquells qui no puguin assistir-hi, hi haurà ampolles disponibles per a comprar-ne on-line: www.vilaviniteca.es/shopwww.enterwine.comwww.totvi.com

Un any més, comptem amb un celler convidat, enguany serà Tolo de Xisto, de la DO Ribera Sacra. El Masroig Vi Solidari és una iniciativa que neix l’any 2011 fruit de la implicació de set cellers del Masroig de la DO Montsant, que decideixen unir part de la seva producció per elaborar una sèrie d’ampolles solidàries, enguany 2.650, que es posen a la venda dins el marc de la Fira del Vi Solidari. 

Actualment, continuen en el projecte cinc dels set cellers inicials que són Orto Vins, Celler Masroig, Cellers Can Blau, Coca i Fitó, i Dit Celler. En les vuit edicions anteriors, la iniciativa ja ha aportat més de 200.000 euros per seguir avançant cap a teràpies personalitzades pels nens que pateixen càncer i que no han respost als tractaments estàndard. 

Aquest any, trenta-una escoles, amb 2.900 alumnes han participat en la il·lustració de les etiquetes seguint la idea plantejada el 2013 des de l’estudi gràfic Atipus. Els nens de les escoles del Priorat, de la Ribera d’Ebre, de la Terra Alta i del Col·legi Marià Fortuny de Reus han estat els encarregats de pintar-les. L’objectiu és implicar-los i sensibilitzar-los en els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió. 

Els nostres padrins d’aquest any, la cantant i actriu Núria Feliu, el cantautor Pau de Ponts i la colla castellera Els Xiquets de Reus també han dibuixat les etiquetes de l’edició 2019. En la il·lustració de les etiquetes també hi han col·laborat els fotògrafs Jaume Vila i Alaman, Josep Sánchez i Carralero, Esther de Prades Maria i Carlos Sánchez Ruiz, de l’associació d’artistes de Premià de Dalt.

 


Tastos de vins 2019

Estem a les portes del ja tradicional cicle de tastos de vins al Celler de l’Àspic i que coincideix amb la festa major de la fira del vi de Falset. Com cada any hem cercat cellers i autors d’interès per tal que ens expliquin el seu bon fer; aquesta és la proposta que esperem us agradi i podem comentar en el seu decurs:

 

30 D'ABRIL SOPAR amb Pepe Raventós, de Raventós i Blanc a Can Sumoi

Dinàmic, enèrgic i amant del món del vi i la viticultura, Pepe Raventós es va incorporar a Raventós i Blanc l'any 2001, però la seva vinculació al món del cava es remunta a quan era petit i passava els estius veremant a Sant Sadurní, on han viscut vint-i-una generacions de la seva família, des de finals del segle XV.

La seva vida ha estat marcada pels treballs socials, però sobretot pel vi. Des de molt jove va compartir hores de treball al camp a Saint Emilion, aprenent a elaborar negres. Va adquirir experiència en l’elaboració de vins treballant amb Didier Dagueneau a Pouilly-Fumé, al Loira; Nicolas Chiquet a Dizy, a la Xampanya, i Jean-Patrick Merignac a Saint Philippe d'Aiguilhe, a Bordeus.

Apassionat de la natura, dels animals i de la granja, busca l’excel·lència en tot el que fa. Home de grans conviccions, lluitador i somiador, el seu dia a dia adquireix sentit perquè sap que està treballant per a les generacions futures. 

Aquesta finca existeix des de 1645. Consta d'una edificació principal amb tres masies de finals del segle XVIII on antigament es feia vi. En aquest lloc Pepe Raventós, comença una nova etapa per a la familia. Pepe torna als seus orígens per continuar amb una labor de generacions. I aconsegueix abanderar un projecte encimentat en el respecte pel medi ambient, les vinificacions naturals i la biodinàmica.

         

 

 

 

3 DE MAIG SOPAR amb Ficària Vins.

Són una empresa familiar dedicada bàsicament a l'elaboració de vins de qualitat. Vins que neixen del coneixement de les seves vinyes i de les emocions i sensacions que aquestes els transmeten. Vins amb ànima, capaços de fer-nos sentir aquestes emocions a través de la seva personalitat i identitat.

Elaborats tots ells amb la varietat garnatxa. Diferents caràcters d'un mateix indret i una mateixa varietat.

Totes les finques estan situades al terme de la Figuera. Les treballen intentant respectar al màxim el seu equilibri i la seva biodiversitat i per això segueixen criteris d'agricultura ecològica i biodinàmica.

La seva varietat principal és la garnatxa negra, una varietat elegant i amb caràcter que a la Figuera dóna una de les seves millors versions.

 

 

 

4 DE MAIG DINAR amb L’Infernal

La visió del Ródano al Priorat

El trio Infernal el forman tres consolidats viticultors francesos, líders respectius en les diferents zones on elaboren: Peter Fischer a Aix en Provence, Laurent Combier a Crozes-Hermitage i Jean Michel Gerin a Côte Rôtie.

Des dels seus inicis en el Priorat sempre han volgut elaborar vins frescs i que no necesitin molt de temps per deixar-se beure.

Un altre paràmetre important pel el trio ha estat el respecte a la identitat de la comarca. Els vins guanyen complexitat any rera any i poc a poc es van consolidant en la punta de llança dels viticultors prioratins.

La història del celler l’INFERNAL comença fa més de 15 anys quan van començar a vinificar al Priorat. Actualment és un projecte sòlid i consolidad, amb celler propi i 8 hectàrees de vinya en costers.

La experiència catalana de Combier, Fischer i Gerin els ha portat a observar i interpretar el “terroir” del Priorat. Per aquest motiu han creat una nova línia de Vins Priorat: l’infernal. I és que el tres diuen que «són las parcel·les que tenim a Torroja les que ens han acabat per mostrar com són els vins que hem de fer al Priorat».

 

 

 

4 DE MAIG SOPAR amb Celler cal Plà

Collites velles I noves de Mas d’En Compte i Planots

Celler Cal Pla, situat al nucli urbà de Porrera, va ser fundat el 1814, moment en què el Priorat va viure una gran transformació vitivinícola. Fins a set generacions dedicades al treball de les vinyes i l’elaboració de vins que han deixat un extraordinari celler antic i vinyes de fins a cent anys.

La fundación de Cal Pla es remet a 1814, moment en el qual el Priorat va patir una de las múltiples variacions vitivinícoles que ha tingut al llarg de la seva història. Més de 7 generacions dedicades a la viña culminen el 1997 quan Joan Sangenís decideix embotellar una petita part de la seva producció.

Des d’aquest fet, aquesta petita bodega familiar ha aconseguit situar-se entre una de les millor valorades en el Priorat.

 

 

 

 

5 DE MAIG DINAR amb Merixell Pallejà

Nous vins i nous projectes

Meritxell Pallejà elabora els seus vins sota criteris biodinàmics, i és que la lluna juga un paper molt important per a aquesta dona de forta personalitat afincada a Gratallops. Costa trobar al Priorat bons vins a preus mòdicos, i el seu Nita és saborós i ric en aromes, a la vegada que fidel al seu “terroir” per la seva aportació mineral. I això és només el principi.

Seguint la tradició familiar, Meritxell Pallejà s’inicia en el món de la viticultura amb estudis d’enologia i col·laboracions en cellers tant de la zona (Vilella de la Cartoixa, la Cooperativa Agrícola de Capçanes i Álvaro Palacios) com del Napa Valley o de la Borgoña francesa (en aquesta última, en una bodega biodinàmica, una línía que marcarà el seu treball personal).

NITA és el seu primer vi (presentat el 2004 amb el nom de la casa de la seva àvia de Falset, Cal Nita) i l’inici d’un projecte personal biodinàmic que té en compte el calendari lunar tant en el procés d’elaboració com a l’hora de recomanar el moment ideal per consumir-lo.

El calendari lunar mostra la relació entre les diferents activitats, com la verema, el trasbals, la posada en ampolla o, fins i tot, el tast y degustació del vi, i les diferents posicions de la lluna, els planetes, les constel·lacions i els signes del zodiac.

Així, es pot saber en quins moments els líquids tenen una major o menor activitat (luna ascendent o descendent) o de quina manera es veu afectada la vitalitat general de la planta el que se traduirà en canvis de color, potenciació d’aromes, sabors i propietats.

Per exemple, el vi desenvoluparà millor les seves virtuts florals i afruitades si el consumim en dies “flor” o “fruita” del calendari lunar, precisament quan la Meritxell ens recomana obrir el seu Nita.

 


Que quiere decir que un vino es Triple A?

Hoy tengo día de opinar. Esta web está dedicada a los vinos naranja, los vinos elaborados en ánfora y los vinos naturales. No me considero por ello un fundamentalista de estos estilos. Hay aficionados al vino que ven en la etiqueta las palabras Reserva o Gran Reserva y ello les da una garantía de calidad. A mí me pasa eso mismo cuando veo un sello de Agricultura Orgánica, Demeter o Triple A. Nada en sí mismo dice que lo que hay dentro de la botella me vaya a gustar, pero cualquiera de esos tres sellos es un buen punto de partida. Es cierto que casi todos los que he probado son vinos que me atrapan, que me hacen disfrutar mucho de una copa. Son vinos que no me dejan indiferente. Algunos me fascinan, otros no tanto, hay vinos que no compraría más, pero sobre todo me gusta el toque diferencial que tienen. Lo que me gusta de ellos es que cuando menos reflejan la pasión de quienes los hacen, con todo lo que ello implica: ilusión, respeto por la tierra, el modo de elaboración, etc. Al igual que sucede con la elaboración tradicional del vino, aquella de prensa, fermentación, acero inoxidable y crianza o no en madera, los vinos naturales, orgánicos, biodinámicos y naranjas también pueden ofrecernos muchas cosas.

En la actualidad hay una corriente de opinión sobre estos vinos que los critica por ser una moda, por ser vinos con muchos defectos, por ser vinos que un día están buenos y otro día están malos. Que son vinos turbios y lleno de posos y que además huelen a eso que algunos llaman “jaula de ratones” o “aliento de perro”. Como en todo, en el punto medio está el equilibrio. No todos los elaboradores de vinos naturales hacen vinos extremos. De hecho, hay vinos orgánicos que mucha gente nunca diría que no son buenos. No podemos afirmar que el elaborador extremo es el que hace 10.000 botellas al año y que si otro elaborador hace 100.000 botellas al año no puede ser un vino orgánico. Como aficionados al vino, lo mejor que podemos hacer es probar de todo y luego hacernos nuestros esquemas mentales. No antes de probar.

El mundo del vino ofrece una gran cantidad de estilos, suficientes para que cada uno pueda encontrar el que más le guste. Hay muchos estilos que me gustan aunque también hay otros tantos que no. Hay muchos Riojas o Riberas que me gustan mucho y que nunca me canso de beber, pero no por ello voy a dejar de lado otros vinos que pueden fascinarme por igual. Hay muchos vinos naranja finos, elegantes y muy bien estructurados. Me gusta que el vino me agarre, me sorprenda, me transmita algo y sobre todo me gusta probar cosas nuevas.

Solo en España hay en torno a 70 Denominaciones de Origen. Burdeos tiene 60, Borgoña tiene 100 y en Italia hay más de 1.000 variedades de uva ¡más de 1.000! Hay tanto por probar. A veces me cuesta entender a quienes no están interesados en probar algo nuevo y que siempre son fieles a una misma etiqueta, año tras año, que les gusta que el vino siempre sepa igual. A pesar de no compartir visión, no hay nada que decir porque como decía al principio, cada uno decide lo que le gusta. También soy consciente de que hay estilos de vino, como el Oporto, el Champagne o el Jerez, entre otros, en el que muchos elaboradores buscan una homogeneización en sus añadas porque eso es lo que ofrecen. Hay muchas bodegas con un público fiel que quiere encontrar siempre lo mismo, saber que no les va a fallar su vino favorito.

Hablaba al principio de sellos certificadores de vinos naturales. Uno de ellos es Tripe A. Un grupo de productores de este estilo de vinos creó en Italia una agrupación destinada a velar por sus intereses a la que llamaron Triple A. Esta asociación engloba en la actualidad a elaboradores y bodegas de Alemania, Austria, Croacia, Eslovenia, España, Francia, Georgia y Grecia, además de Italia.

Triple A es más un movimiento que una asociación y su nombre hace referencia a las tres A que representan su filosofía: Agricultores, Artesanos y Artistas. Este movimiento se originó como contraposición a la estandarización creciente que se puede apreciar en el mundo del vino. Cada vez más, las técnicas usadas en el viñedo y en la bodega, como productos de síntesis y levaduras secas activas, tienden a eliminar la expresión de la huella y el carácter del viñedo además de la personalidad del viticultor.

“A” de Agricultores referida a la relación adecuada entre la persona y el viñedo, a obtener una uva sana y madura con una intervención agrónoma natural, sin pesticidas, tratamientos químicos o añadidos externos al vino o la uva.

“A” de Artesanos referida a la capacidad para actuar sobre un proceso vitícola y enológico que no modifique la estructura de la uva ni del vino.

“A” de Artistas referida a la sensibilidad artística de los elaboradores sobre su propio trabajo e ideas, que da vida a un vino que refleje el terroir del que procede.

En 2003 Luca Gargano creó el manifiesto que representa al grupo. Un vino Triple A proviene de una vinificación lo menos intervencionista posible. Debe realizarse una selección manual de la futura vid por selección masal, sin uso de sustancias químicas. Debe respetarse el ciclo vital de la uva para obtener su maduración fisiológica y completamente sana. Los sulfitos pueden utilizarse en cantidades mínimas sólo en el momento del embotellado. Las levaduras han de ser autóctonas y durante la fermentación no pueden corregirse los niveles del vino, como acidez o azúcar. Tampoco se clarificará ni filtrará el vino antes de embotellarlo.

Puede que pensemos que estos elaboradores trabajan su vino escondidos en un garaje, pero si nos detenemos un poco y miramos quienes forman este movimiento veremos que lejos de este prejuicio hay grandes e importantes productores en los países mencionados. Solo por mencionar a algunos de ellos, en Italia tenemos a Arianna Occhipinti en Sicilia, Denis Muntanar en Friuli, La Stoppa en Emilia-Romagna, Emidio Pepe en Abruzzo y Carlo Viglione en Barolo. En Eslovenia tenemos a Cotar y Movia. Pierre Overnoy (Jura), Château Le Puy (Burdeos) y Huet (Loira) son algunas de las bodegas de Francia. Giorgio Clai en Croacia, Château Musar en Líbano, Our Wine, Zurab Topuridze y Iago Birarishvili en Georgia, Immich-Batterieberg en Alemania, Weninger y Wimmer-Czemy en Austria y Barranco Oscuro y Esencia Rural en España.

Éste es solo uno de los tantos movimientos que hay en la actualidad. Fuera de él, tenemos otros muchos productores que han adoptado, o están en proceso de hacerlo, estas técnicas de elaboración como Josko Gravner, Il Carpino y Damijan Podversic en Italia, Andreas Tscheppe, Sepp Muster o Roland Tauss en Austria, Daterra Viticultores, Rafa Bernabé, MicroBio Wines, Vinos Ámbiz, Venus La Universal, en España, Château Renard en Jura o Milan Nestarec en la República Checa, por nombrar sólo a unos pocos.

Seguir las reglas biodinámicas imperantes en Triple “A”, la agricultura orgánica o ecológica no garantiza que el vino vaya a ser bueno. Que se haya utilizado en la elaboración de un vino barricas de nuevo uso o en su sexto año, vendimia manual, filtrado y clarificado o no, botellas más largas o más pequeñas nunca garantizará que el vino que vayamos a comprar nos guste. Todo influye, por supuesto, pero son partes de un todo, y seguir unos pasos un año puede hacer que un vino sea bueno y los mismos pasos al año siguiente podrán darnos como resultado un vino no tan bueno. En el mundo del vino nada es garantía de éxito porque hay infinidad de cosas que influyen en el resultado final. Hay muchos modos de elaboración, unos más acordes que otros con nuestros gustos y no por ello son más o menos correctos.

Al final, de lo que se trata es de poder disfrutar el vino que tenemos en la copa.

Todo lo demás son fuegos artificiales.

De http://www.orangewines.es/triple-a-spa/


El vi rosat, un plaer poc conegut

Vi rosat

El vi rosat és el vi elaborat amb raïm (Vitis vinifera) negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceració breu (per tal que el most agafi poc color) i temperatura controlada perquè no perdi aromes. La temperatura de servei és al voltant de 8 graus.

El rosat ideal ha de reunir les bones qualitats dels blancs i dels negres, però no els inconvenients.
Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21.

Podeu consultar els vins rosats que tenim disponibles al nostre celler.


Tastos al Celler de l’Àspic 2017

28 d’abril, sopar amb Sara Pérez i vins de VENUS “LA UNIVERSAL”.

Comencem el divendres dia 28 d’abril, com sempre, a 2/4 de 9 del vespre amb la presencia de Sara Pérez, ben coneguda per tothom i que versarà sobre el projecte conjunt, d’ella i René Barbier (quarta generació)a una parcel·la abandonada de vinya vella de coster, envoltada d’alzines, anomenada Els Bellvisos. Es va rehabilitar per a plantejar un vi en equilibri amb l’entorn, amb un projecte ecològic i sostenible. Els vins de VENUS “la Universal” és el resultat any rere any, de la recerca de la bellesa. Un intent d’interpretar la feminitat, la Terra, a través d’una ampolla de vi: Carinyena, Garnatxa i Sirà, misteri i seducció, discurs i opulència, calma, paciencia i passió.
Un vi envolvent i sucós eminentment pensat per la gastronomia, especialment per la cuina tradicional mediterrània.

29 d’abril, dinar amb Sandra Doix i vins de MAS DOIX.

Serà el primer dia de la Fira del Vi de Falset 2017 i gaudirem dels vins de Mas Doix de Poboleda amb ressenyes de Sandra Doix. L’elegància i la complexitat, la forta personalitat, les seves vinyes centenàries, la producció molt limitada, en definitiva un vi amb distintiu. Les vinyes del Doix, estan situades en costers de llicorella entre 350 i 500 metres sobre el nivell del mar. Els raïms provenen de vinyes centenàries de garnatxa i carinyena plantades cap a 1902. La propietat presenta el propi Doix carinyena (55%) i de garnatxa (45%), Salanques de vinyes velles de garnatxa (65%) i carinyena (25%) i vinyes joves de sirà (10%),Les Crestes de vinyes joves de 20 anys de garnatxa (80%), carinyena vella (10%) i sirà (10%) també el 1902, 100 % Carinyena.

29 d’abril, sopar amb Ricard Rofes i vins de CELLERS D’SCALA DEI.

Un bon amic del Celler de l’Àspic i conegut pels habituals dels nostres cicles de tastos anuals. Un enòleg innovador a cura dels cellers, des de l’any 2007, aquest prioratí, fill de la Torre de Fontaubella, és el responsable enològic de Cellers d’Scala Dei, el primer celler que va embotellar vins en origen al Priorat el 1974, és a dir, fa quaranta tres anys justos. En els últims anys, Ricard Rofes ha introduït importants canvis en la manera de vinificar. Uns canvis que, en certa mesura, representen la recuperació de mètodes d’elaboració que, històricament, havien estat tradicionals al Priorat.

30 d’abril, dinar amb Marta Rovira i vins de MAS D’EN GIL.

Marta Rovira és una de les filles de Pere Rovira, fundador i ànima de Mas d’en Gil, a Bellmunt del Priorat. Procedents del Penedès, la família Rovira Carbonell ha reconvertit l’antiga Masia Barril (autèntics pioners dels setanta), sent ella una de les cares visibles del projecte des del 1998. Als seus prestigiosos vins negres i blancs, hi sumen també elaboracions “antropològiques” com els vins dolços i els vinagres.
L’entrada a Mas d’en Gil commou. Pocs metres després de deixar la carretera, s’obre a la vista l’amplitud d’una finca que és l’essència del Priorat. Terrasses de vinya, llenços d’avellaners, rengles d’oliveres: l’estètica guarda un ordre senzill i ple d’un sentit invisible i palpable. El camí va carenant cap a la casa, que s’albira al fons, defensada per siluetes muntanyoses. Hi ha una sensació d’altura i claredat i els vents transporten olors de sotabosc, fonoll, fusta i pedra.
La terra inspira l’organització de Mas d’en Gil. Els diferents terroirs, orientacions i microclimes determinen els cultius, les funcions i els edificis que s’hi han anat construïnt. Hi ha una voluntat d’aprofitament i respecte, i un pacte tàcit i ardu amb la natura: cuidar i escoltar la terra. Així ha estat i així és, avui amb l’energia nova que aporta la integració de l’agricultura biodinàmica.

1 de maig, dinar amb Alfredo Arribas i els seus vins del Clos del Portal.

Últim dia de la Fira del Vi de Falset 2017 i dempeus Alfredo Arribas del Clos del Portal on centra el seu treball des de 2001. La finca situada entre el Lloar i Bellmunt, ascendeix des de la vall del riu Siurana cap els contraforts de la serra de Montsant. Els vins de finca han aconseguit destacar com un clar exponent de l’última generació de priorats, darrere de l’elegància i subtilesa. Elaborats amb meticulós perfeccionisme interpreten un terroir extrem, de sòls i clima austers, mostrant el camí del futur enològic de la zona. Les seves etiquetes són Trossos, tros blanc 2010, 100% de garnatxa blanca; Trossos, tros negre 2010, 100% de garnatxa; Trossos sants 2011, 90% de garnatxa blanca i 10 % de garnatxa gris; Trossos Vells 2011, amb 80% de carinyena, 10 % de garnatxa i 10% de sirà; Negre de negres 2010 amb un assemblatge de garnatxa, carinyena, cabernet, sirà… La gamma Gotes, des del 2008, una familia Gotes del Priorat, de vins destinats a captar i realçar la frescor d’aquestes terres en una reinterpretació dels vins clàssics dels anys 70.
1 de maig, sopar amb Michael Wöhr i els vins d’Egon Müller.

Michael Wohr és Vins Alemanys S.L. una empresa fundada l’any 2001 amb dos 2 socis Josep Roca Fontané i Fritz Michael Wöhr amb l’objectiu d’importar i distribuir a la península els millors productors alemanys i els seus vins, especialment de la varietat Riesling.
El primer llistat era de 15 referències de 4 productors. V.A. ha aconseguit durant els últims 10 anys la distribució estatal de tots els productors desitjats sense excepció.
Actualment V.A. importa 18 productors en exclusiva de 5 denominacions diferents, que estan considerades com el nucli històric de la viticultura alemanya.

Egon Müller és una firma legendària, situada al sud de la regió vinícola Mosel-Saar-Ruwer, zona de pendents i sòls pedregosos de pissarra on es conrea el raïm blanc riesling. El celler es troba en un casalici als peus del turó Scharzhofberg, on creix una de les vinyes de més anomenada d’Alemanya. Egon Müller elabora exclusivament riesling.

5 de maig, sopar amb Lluís Prats i caves Gramona.

El tast será dirigit per Lluís Prats, director comercial i sommelier de Caves Gramona, difusor de la filosofia, valors i conviccions de la marca.
Caves Gramona és una de les grans referències mundials a nivell de cava, amb una llarga història familiar al darrera que s’inicià fa més de 125 anys, el 1881 a Sant Sadurní d’Anoia amb la creació del Celler Batlle. Actualment és la 5a generació familiar la que duu les regnes de Caves Gramona, la mateixa que va donar un cop de timó a l’empresa el 2001 amb la construcció del futurista i nou Celler Batlle, literalment enterrat a la muntanya. Al llarg dels anys, però, no s’ha perdut en cap moment la filosofia amb que van nèixer i crèixer: aprofitar al màxim el terreny i l’experiència en el Mètode Tradicional o “Champenois” per aconseguir les llargues criançes que donen lloc als Grans Caves.

19 de maig, sopar amb Ester Nin i Salvador Batlle amb els vins Nin i Ortiz – Cosmic Vinyaters.

Celler família Nin Ortiz, priorat de Porrera.
“Som vitivinicultors, treballem amb l'agricultura Biodinàmica en totes les vinyes i cuidem l'entorn on vivim. No comprem raïm, per que pensem que es la manera de garantir la qualitat Biodinàmica. Fem vins que expressant el terroir, el clima, i naturals (amb quantitats baixes de so2), per això treballem així, fem vins d'anyada: Salut!”

Còsmic Vinyaters
“És una filosofia de cuidar vinyes i fer vi basada en els valors de la confiança en el que sentim, la valentia en el que som, la passió en el que fem, l’essència en el buscar, la paciència en el trobar, amb gratitud en el rebre per a ser més lliures d’esperit i més conscients en el nostre camí creatiu, com a pagesos i vinaters que som.
La mirada de Còsmic es centra en dos paisatges molt diferents de la geografia catalana, però molt nostres: Agullana (Alt Empordà) on donem culte a les varietats autòctones empordaneses i la serra del Montmell (Baix Penedès) on cultivem les varietats forànies més ben adaptades al nostre terrer.”


Theresa Breuer, enòloga del 2016 per Falstaff Wein

Theresa Breuer, enòloga del 2016 per Falstaff Wein

Sopar maridatge dilluns, dia 31 d'octubre de 2016 a 2/4 de 9 del vespre

El prestigiós guardó Falstaff Wein Trophy 2016, va ser atorgat el passat febrer a Theresa Breuer, en la categoria d’enòleg de l’any del celler familiar WEINGUT GEORG BREUER a Rüdesheim am Rhein. La cerimònia, como en anys anteriors, es va celebrar al castell privat d’Essen-Kettwig, en una nit d’Oscars dins del panorama vinícola.

La premiada es va fer càrrec del celler familiar, l’any 2004 a causa de la mort prematura del seu pare Bernhard. Amb vocació, saber, amor a la natura i un desig superlatiu per fer vins de categoria ha aconseguit una gamma de Rieslings de renom internacional on destaca, paradoxalment, el Georg Breuer i el Spätburgunder de Pinot Noire, dins d’un estil molt purista del vi.

Des de la seva gestió la superfície conreada s’ha ampliat de 28 a 34 Ha. Treballant segons eco estàndards a la zona de Rheingau, una regió històrica d'Alemanya, un país de turons a la cara nord del Rin entre Wiesbaden i Lorch prop de Frankfurt, anant del Taunus occidental al Rin. Està situat a l'estat d’Hessen i és part moderna del districte de Rheingau-Taunus de tradició "Rheingauer Riesling.

A partir de 2/4 de 9 del vespre del dilluns 31 d’octubre, i amb col·laboració de Vins Alemanys, tastarem els següents vins:

GEORG BREUER-01 Brut , Pinot Noir
NONNENBERG Magnum -07. Riesling
SPÄTBURGUNDER- 13 Pinot Noir
BERG SCHOLOSSBERG-08.Riesling
BERG SCHOLOSSBERG, Auslese GK -07.Riesling

Per a informació I reserves truqueu al 977 831 246

Us hi esperem!