Bolets de tardor: els Lactarius (Rovellons)

A la gastronomia de tardor, un dels plats més rellevants és el que es fa amb els Lactarius, és a dir els rovellons (bolets de tardor). Tot i que en diem rovellons en general, cal distingir entre el més d’un centenar d’aquests Lactaris que pertanyen a la família de les russulàcies per centrar-nos en dos: el pinetell (Lactarius deliciosus) i el rovelló (Lactarius sanguifluus o vinosus).

El pinetell és apreciadíssim per fer-lo a la brasa, possiblement no té rival en aquesta preparació especialment si els exemplars són de boscos de poca humitat; els de molta humitat com són els del Pirineu són molt més insípids, per aquesta raó a França, Suïssa, Alemanya són quasi menyspreats i guisats francament mediocres.

Tenen la particularitat de tenyir l’orina de color taronja durant una estona, cosa sense importància a banda de la sorpresa que provoca. Solament pot confondre’s amb Lactaris semblants de color però amb làtex blanc o groguenc, generalment purgants i indigestos.

El pinetell es troba, a vegades, parasitat per un petit fong, l’Hypomices lateritius en aquest cas no té làmines i en el seu lloc presenta una capa de florit gris blanquenc, el barret en aquests casos és més dur i deformat i s’anomenen “mare del rovelló” o “rovellona” i en el cas del pinetell “pinatella“.

El rovelló pròpiament és el Lactarius sanguifluus de tons torrats suaus, vermellencs vinosos i tacats de color verd, una espècie típica dels boscos de coníferes. La resta de característiques són les mateixes del pinetell tot i que el rovelló és considerat de major qualitat que el primer.

Una curiositat dels lactaris és el pebràs (Lactarius piperatus), (Lactarius vellereus) i Russula delica) de color blanc que pel seu sabor fort i picant no és molt apte pel consum Un de similar és la llora verda (Russula virescens) bon comestible.

Al Celler de l’Àspic acompanyen a uns quants plats entrants, carns i fins i tot els arrossos.