Temps de vacances, de viatges, pels qui encara no teniu decidit el destí us fem un suggeriment enològic: l’illa de Lanzarote, a les Canàries per tastar els vins de malvasía cultivat en terres volcàniques, tot un plaer pels sentits i per la boca. Amb una producció modesta en tota la illa i centrada a la zona de la Geria genera una de les estampes més representatives de Lanzarote. En una terra de clima àrid, amb precipitacions de solament 150 mm anuals, els constants vents alisis es fa difícil pensar que algú hagi estat capaç de produir vins de qualitat.
Al segle XVI el vi era el producte més exportat d’aquestes terres on va ser introduït pels colonitzadors normands que amb el treball dels illencs van trovar solucions als problemas climatològics per formar un paisatge vitivinícola sorprenent no solament per l’enorme valor etnogràfic, sinó també per la seva bellesa estètica.
La vinya es planta sobre una capa de cendra negra volcánica o lapilli amb un gruix de 20 cm a 2 metres amb grans cavitats amb forma d’embut. La lava volcánica absorbeix la humitat nocturna que la traspassa a la terra impedint-ne l’evaporació, tot protegit per uns murs semicirculars de pedra volcánica d’uns 70 cm d’alçada i un diàmetre de 6 metres aproximats. Les plantacions conformen llargues extensions de petits cràters on en el seu interior treu el cap la vinya de la DO.
La malvasia designa a una família de varietats originàries del Mediterrani i l’illa de Madeira, però actualment cultivades en totes les regions vinícoles del món. Tot i que generalment es parla de malvasía per referir-se a la varietat blanca, també existeix una malvasía negra. Las diverses varietats es diferencien notablement entre elles per la morfología de la planta, color, sabor i composició bioquímica del fruit, precocitat de maduració, productivitat i aptitut per a la vinificació. Les vinyes malvasia poden ser de dos grups: les que tenen un lleuger aroma que recorda al moscatell i altres de sabor simple.
A Lanzarote es parla de viticultura heroica quan es fa referència al cultiu de la vinya, i no és una exageració: les erupcions volcàniques del segle XVIII van enterrar enormes extensions de terrenys fèrtils, i només l’ingeni dels qui tenien la necesitat de viure del camp va aconseguir arrencar de las entranyes de la lava el raïm que després es transforma en deliciós vi amb tocs molt minerals.