Nova carta d'hivern 2020!

Al Celler de l'Aspic, l'hivern arriba amb una mica de retard a causa de les vacances de festes que hem dedicat a conèixer els vins de Sicília amb una estada molt interessant, després amb temps i calma ens hem dedicat a pensar la carta d'hivern, que fer, que preparar, que oferir-vos. Creiem que el resultat és rodó i atractiu: plats d'aquí amb productes d'aquí i elaborats segons el nostre saber i entendre.

Els entrants amb presència de verdures de temporada com la carxofa i la col de paperina, les patates Kennebec de Prades i, cigrons petits de Riudoms conformen un llistat de plats clàssics del Celler.

En els arrossos una novetat: arròs d'ànec del delta de l'Ebre amb el seu magret. I el típic arròs fosc amb sipionets i textures de carxofa junt amb la cassola d'arròs caldós de peix i marisc de la Ràpita.

De peixos tres opcions, bacallà confitat amb espinacs dels Crusells amb pil-pil de verduretes, els calamars de la Ràpita amb calçots, carxofes i alls tendres i els lloms de rap romescats.

A les carns incorporem l'ànec del delta de l'Ebre també com a novetat junt amb els peus de porc, cuixa de conill de Baldomar, la galta de vedella estofada amb vi negre, el saborós cabrit de Capafonts i l'entrecot de vedella Eco Brunec amb romaní del Priorat i puré de patates de Prades.

Preferiu picar? Doncs preparem carxofes fregides amb pernil, croquetes de pernil de Jabugo, formatges artesans catalans, pedrers d'ànec, pop de la Ràpita rostit, cloïsses del delta i un extraordinari pernil ibèric de gla, reserva especial Guijuelo.

Sabeu a més que us oferim uns menús de tast adaptats, que són combinació del menú i dels vins de la zona.

Per finalitzar els postres, que fem a la nostra cuina, un assortiment de plats que fan les delícies dels més llépols i on repetir no és gens extraordinari.

Esperem la vostra visita i el vostre parer. Que tingueu un bon any 2020!

 


El solstici d'hivern

La raó dels solsticis (i de les estacions) és la inclinació de la Terra respecte al Sol de 23,5 graus, com a conseqüència rebem una quantitat desigual de llum solar, durant un any, mentre orbitem al voltant de la nostra estrella.

Aquesta situació gastronòmica ha comportat que en les diferents cultures Pèrsia, Japó, Lapònia, Pakistan,  Xina, Mali, Irlanda, Escòcia, Països Nòrdics, Índia, etc. tingui una commemoració variada; a casa nostra el solstici d’hivern (enguany el 22 de desembre) es va veure eclipsat pels Nadals, segons designis de l’emperador Constantí (272-337) i l’església cristiana cap a l’any 325.

A Roma, el solstici, la festa còsmica, coincidia amb un homenatge al Sol “Deus Sol Invictus” i la “Saturnalia”, el cristianisme, expert en reciclar antics cultes pagans hi va col·locar la Nativitat i els suposats presents dels mags d’Orient van donar origen a la festivitat dels Reis. Com a colofó van fer coincidir els sants Joan Evangelista i Joan Baptista al solstici d’estiu i al d’hivern respectivamnet.

Així doncs, la celebració del naixement de la llum, de la derrota de les tenebres per la claredat i l’oportunitat per començar de nou i millor, ha derivat en les jornades actuals.

A Falset, i altres indrets rurals, comença l’any agrícola, així les festivitats de Santa Bàrbara (protegeix del temps i de les bruixes), Sant Nicolau, Santa Llúcia, nadales, pessebres, Tió, Rifa, Nadal, Innocents, Home dels Nassos, Cap d’Any, Reis, Setmana dels Barbuts (Sant Pau, Maür i Antoni) la més freda de l’any segons tradició, etc. assenyalen les festes. 

Unes festes que al Celler de l’Àspic aprofitem per, i com antigament, renovar-nos, descansar i pensar en la propera carta d’hivern que ja estem preparant ajustant productes de temporada i caçant tot el rebombori de plats que integren el seu llistat.

Tornarem aviat per oferir-vos novetats culinàries, gastronomia pròpia i tradicional passada pel nostre sedàs després d’un merescut descans.

Que provin molt les festes i que entreu al 2020 de la manera més feliç possible!

 

 


Joan Asens, "Millor enòleg 2019", segons Sommeliers

Com cada any, coincidint amb el concurs Millor Sommelier de Catalunya, l’Associació Catalana de Sommeliers va organitzar el Sopar dels Sommeliers que reconeix els professionals del món del vi que han excel·lit durant el 2019.

Un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona va acollir l’acte per celebrar el sopar anual, l’Hotel Casa Fuster (1908 – 1911), de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

El menú gastronòmic va ser creació del xef Marc Ribas, que va inaugurar el 14 de maig el seu restaurant Panot a la primera planta de l’edifici, amb un concepte basat en l’alta cuina burgesa tradicional catalana i inspirada en l’època modernista.

L’acte va tenir lloc el passat dilluns 18 de novembre 2019, va començar a les 2/4 de 9 de la nit a la Sala Domènech i Montaner amb el showroom de vins de les denominacions d’origen i altres el·laboracions de la província de Barcelona on es poden gaudir dels vins més representatius del territori.

En finalitzar el sopar, es va fer públic el nom del Millor Sommelier 2019 i es van lliurar els premis de La Nit dels Sommeliers en les categories de: Millor Celler, Millor Enòleg, Millor Comunicador i Millor Iniciativa; i els reconeixements a la Millor Trajectòria i al Soci d’Honor.

El millor sommelier 2019 va ser per Audrey Doré, d’El Celler de Can Roca i el de millor enòleg per a Joan Asens impulsor del celler Orto Vins  del Masroig, de la D.O. Montsant; Vinyes d’Olivardots  DO. Empurdà va aconseguir el premi al millor celler i el premi a la Millor Iniciativa Solidària 2019 Euroselecció Riedel Espanya per promoure una iniciativa que permet lluitar contra l'exclusió social a la Fundació Ampans.

També es van lliurar els diplomes als membres de l’Associació Catalana de Sommeliers que compleixen 10 anys com a socis.

L’ACS té com a objectiu desenvolupar i promoure el coneixement de la professió de sommelier, el coneixement dels vins i productes gastronòmics de tot el món i principalment de Catalunya, així com reforçar els vincles, l’amistat i la col·laboració entre els professionals del món del vi.

Associació Catalana de Sommeliers ACS


Carta de tardor 2019

Som a la tardor… L’època daurada. La terra es comença a refredar; els pàmpuls  canvien de color, marxen cap els grocs, vermells i els bronzes; la majoria del vi ja és a les bótes per començar a dormir; la llum del dia s’escurça, no queden orenetes.

Seguint la nostra costum de carta per a cada temporada, hem presentat la de la tardor 2019, l’última de l’any astrològic, fins el solstici d’hivern al desembre, on tot tornarà a renovar-se i rebrotar. Seguim programant plats de temporada per ser respectuosos amb el medi ambient, la vostra alimentació, las matèries primeres i els fogons de casa nostra maridant-ho tot. 

La carta de tardor 2019, com sempre, està conçebuda en blocs d’entrants, arrossos, peixos, carns, plats per picar, menús i postres amb més de sis-centes referències de vins, caves i xampanys de diferents DO. DOQ. de totes les procedències amb especial èmfasi a les que en són pròpies o per veïnatge: Priorat, Montsant i Terra Alta.

Com no podía ser d’altra manera en destaca el bolet de tardor, tot i la sequera d’enguany, així com les herbes aromàtiques del Priorat. El “saltejat de rossinyols amb cigrons petits i botifarra negra”, els “canelons de rostit amb crema de bolets” i "l’arròs de muntanya amb verdures i bolets”.

També els “calamars amb confitura de ceba i bolets, el “gall de pota negra eco. amb bolets”, el filet de vedella eco. amb bacó, bolets i patates” i els “rovellons a la planxa amb all i julivert”.

A la tardor som amants dels bolets de la zona. També a les amanides, les patates de Prades, els llegums, els arrossos del delta de l’Ebre i els peixos i mariscs de la Ràpita. Les postres insisitim en fer-les nosaltres, com a signe diferenciador de qualitat alimentària.

El km. 0 i els productes  ecològics són presents en tota la carta, en la mesura adequada i segons el grau de dificultat en recaptar-los. 

N’estem molt orgullosos de la carta d’aquesta tardor, sols falta la vostra visita i la vostra aprovació de tot el que us  hem preparat. Us esperem i si us ve de gust, comentar-ho amb pels i senyals.

Bon profit i bona estada entre nosaltres!

 

rovellons_Priorat

Priorat_restaurants

tardor_Priorat

vins_Priorat

vins_restaurant_Priorat_DOQ

 

 

 

 

 


És temps de verema, és temps de bons vins

Estem en plena verema i els viticultors del Priorat es posen mans a l’obra a primera hora del dia tot aprofitant que a la sortida del sol la temperatura sol ser més amable. Tot i que estem a la tardor, aquest any les temperatures són altes i, per tant, a partir del migdia el treball comença a ser més dur de l'habitual. De fet, durant el mes de juliol es van viure temperatures que arribaven als 43 graus centígrads i que han provocat la pèrdua de part de la producció.

La tradició vinícola de la regió es remunta als monjos cartoixans d’Escala Dei, ens explica Joan Asens,  d’Orto Vins. Tot i el fet que marca un abans i un després a la zona, quant a producció de vins, és la fil·loxera, un insecte  himenòpter causant de la mort de la majoria  de vinyes de la Península Ibèrica durant el segle XIX. Aquest fet, tràgic a priori, va portar com a conseqüència  l’afluència de comerç cap al sud de França perquè els marxants de vi d'aquest país  apreciaven molt  la qualitat dels vins del Priorat. Tot plegat feu que el cultiu de la vinya  es tornés a estendre per tota la comarca imposant, principalment, dues varietats: la Garnatxa Negra i la Carinyena.

De fet, ens segueix explicant Joan, que el 33% de la producció de vins és garnatxa mentre que un 30% és carinyena tot posant èmfasi en la importància d’aquestes dues varietats d’una producció majoritàriament destinada a elaborar vi negre.

La garnatxa sol tenir més potència d’alcohol que la carinyena, no té tants tanins i ens ofereix  uns aromes frescos amb notes cítriques, anisades i en boca certa sedositat. La Carinyena, en canvi, no té tant d’alcohol però té més estructura gràcies als tanins. En els vins d’aquesta varietat s’hi troben aromes de tons de fruits blaus com les prunes, florals com les violetes i la boca fresca per la bona acidesa que acumula aquest raïm. Molts dels vins que es produeixen a la zona són una barreja de diferents varietats que permeten jugar amb les característiques d’unes i altres varietats.

El maridatge entre el Priorat i aquestes dues varietats condueix a la creació d’uns vins particulars que es podrien considerar mediterranis. El clima assolellat li comporta un mínim d’alcohol i certa estructura que la fa diferent dels vins atlàntics. De fet, el clima mediterrani és canviant i els anys plujosos els vins solen ser més subtils mentre que els anys més secs trobem vins amb més color, més tanins i, per tant, més estructura. Aquest any l’estructura serà molt explícita a cause de l’escassetat de pluja.

Els tanins també depenen de la collita. Les collites més madures comporten més subtilesa mentre que una verema més primerenca comporta tanins més evidents.  De fet, ens relata detalladament el propietari d’Orto Vins que això és degut a la polimerització d'aquests tanins durant la maduració del raïm que porta a terme la vinya com a estratègia d'expansió de l'espècie.

La vinya ofereix el seu fruit i  les llavors que estan dins són la manera que té el cep de reproduir nous individus.  El gust del raïm,  va canviant  durant la maduració  perquè hi hagi més animals que se’l puguin menjar i per tant espargir les seves llavors.

Una característica peculiar del Priorat és que en un territori acotat hi conviuen dues DO. La DOQ Priorat i la DO Montsant. Això és degut al fet que hi ha diferents  tipus de sols diferenciats. A la DOQ Priorat s’hi troba principalment la llicorella que és una roca que fa que hi hagi poca terra, poca capacitat de retenció d'aigua i poca fertilitat i la planta sigui més petita. Això també fa baixar la producció però n’augmenta l’estructura. En canvi a la zona de DO Montsant els sòls són calcaris, argiles, granit i pissarra.

Actualment tant la DOQ  Priorat com DO Montsant compten amb unes 2000 hectàrees cadascuna d’elles. El primer aporta més de 100 cellers i 7 milions de kilograms de producció. En canvi, el segon compta amb uns 60 cellers però poden trobar-s’hi fins a 8 milions de kilograms de producció perquè hi sol haver més productivitat. La qualitat dels vins de la zona del Priorat i les necessitats del mercat han fet que fins a un 60% de la producció estigui destinada a l’exportació.

També cal esmentar que gran part dels vins negres del Priorat són molt versàtils, fàcils de beure, florals, frescos i adaptables a qualsevol àpat, sobretot us els recomanem maridats amb les nostres carns blanques i vermelles.

 


El llibre del vi, de Plini el Vell, una traducció de Mònica Miró

Amb una magnífica introducció, traducció i notes de Mònica Miró Vinaixa, llicenciada en Filologia Llatina, Filologia Francesa i Màster en Història de les Religions, professora de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra; el llibret és una traducció de Naturalis Historia, Liber XIV de Gai Plini Segon (Plini el Vell). 

Com cita la seva traductora "Després del moment d'extraordinària florida que representà per a la literatura llatina l'anomenada època clàssica, assistim a un període que no és pas de decadència, sinó, més aviat, d'una manca d'harmonia que sap tanmateix esclatar en formes i formes noves. Així durant el segle I dC, té lloc  roma, l'eclosió d'una literatura cientificotècnica especialitzada. És, en general, un període manierista i barroquitzant i compta, en temps dels emperadors Vespasià i tit, amb un prosista de primera magnitud. Es tracta de Plini el Vell, i de la seva Naturalis Historia, la Història Natural, que no dubtem a qualificar, potser "avant la lettre", d'"enciclopèdia a la romana", en la mesura que és una obra de contingut i temàtica diversos, sense un fil conductor, però plena d'informacions extraordinàriament útils per al coneixement romà..."

El llibre del vi és absolutament recomanable per a tothom relacionat amb el món del vi. 

 

 

 


Falset, les sitges de la Plaça Vella

Al llarg de tota la Plaça Vella i el carrer de Dalt fins a l’alçada del carrer del Lluc es poden comptabilitzar més de 60 sitges excavades a la roca (anomanada en aquestes contrades llicorella). Aquesta troballa magnífica la importància d’aquest camp de sitges situat en la zona més antigua del poble de Falset.

Els íbers i els romans ja utilitzaven aquestes estructures per consevar el gra i altres aliments. Hem de recordar que la vila romana de Marçà o les restes ibèriques del terme de Falset eren assentaments importants ben propers a la zona. La seva construcció pot ésser anterior a la configuració de la plaça, podent-se datar abans del segle XIII. 

De variades mides i estructures no porten una uniformitat a l’hora de la seva distribució al llarg i ample de la plaça. Són sitges de forma ovoidal, algunes tenen més de 2,50 metres de profunditat. Normalment, en la part més ampla, tenen un diàmetre de 1,40 metres i amb una base de 0,60 m. Acaben amb una boca en molts casos de pedra, que pot tenir un diàmetre molt pedit de fins a 0,20 m.

 

Falset, los silos de la Plaza Vella

A lo largo de toda la plaza Vella y la calle de Dalt hasta a la altura de la calle del Lluc se pueden contabilizar más de 60 silos excavados en la roca (llamada en estos lugares llicorella). Este hallazgo magnífica la importancia de este campo de silos situado en la zona más antigua del pueblo de Falset. 

Los íberos y los romanos ya utilizavan estas estructuras para consevar el grano y otros alimentos. Tenemos que recordar que la vila romana de Marçà o los restos ibèricos del término de Falset eran asentamientos importantes cercanos en la zona. Su construcción puede ser anterior a la configuración de la plaza, pueden datarse antes del siglo XIII. 

De variadas medidas y estructuras no tienen una uniformidad en su distribución a lo largo y ancho de la plaza. Son silos de forma ovoidal, algunos tienen más de 2,50 metros de profundidad. Normalmente, en la parte más aancha, tienen un diametro de 1,40 metros y con una base de 0,60 m. Acaban en una boca en muchos casos de piedra, que puede tener un diametro muy pequeño de hasta 0,20 m.

 

 


Tornem de les vacances!

Aquest pròxim dimecres dia 10 de juliol, finalitzem vacances i tornem a obrir les portes de El Celler de l'Àspic.

Abans però, ens agradaria compartir amb vosaltres aquestes imatges de la Vall del Roine on hem estat visitant la bodega Domaine Gramenon i, també, le Clos de Caillou Chaneaneuf du Pape.

A més a més, hem estat a la Borgonya, una regió idíl·lica famosa pels seus vins i, la regió de Valais que no només és la regió vitícola mas gran de Suïssa sinó que també ofereix la diversitat més gran en vins, tant negres com blancs.

També hem visitat la regió de Lavaux, zona que engloba la vinya més famosa del cantó, anomenada el Dézaley.


La malvasía volcánica

Temps de vacances, de viatges, pels qui encara no teniu decidit el destí us fem un suggeriment enològic: l’illa de Lanzarote, a les Canàries per tastar els vins de malvasía cultivat en terres volcàniques, tot un plaer pels sentits i per la boca. Amb una producció modesta en tota la illa i centrada a la zona de la Geria genera una de les estampes més representatives de Lanzarote. En una terra de clima àrid, amb precipitacions de solament 150 mm anuals, els constants vents alisis es fa difícil pensar que algú hagi estat capaç de produir vins de qualitat. 

Al segle XVI el vi era el producte més exportat d’aquestes terres on va ser introduït pels colonitzadors normands que amb el treball dels illencs van trovar solucions als problemas climatològics per formar un  paisatge vitivinícola sorprenent no solament per l’enorme valor etnogràfic, sinó també per la seva bellesa estètica.

La vinya es planta sobre una capa de cendra negra volcánica o lapilli amb un gruix de 20 cm a 2 metres amb grans cavitats amb forma d’embut. La lava volcánica absorbeix la humitat nocturna que la traspassa a la terra impedint-ne l’evaporació, tot protegit per uns murs semicirculars de pedra volcánica d’uns 70 cm d’alçada i un diàmetre de 6 metres aproximats. Les plantacions conformen llargues extensions de petits cràters on en el seu interior treu el cap la vinya de la DO.

La malvasia designa a una família de varietats originàries del Mediterrani i l’illa de Madeira, però actualment cultivades en totes les regions vinícoles del món. Tot i que generalment es parla de malvasía per referir-se a la varietat blanca, també existeix una malvasía negra. Las diverses varietats es diferencien notablement entre elles per la morfología de la planta, color, sabor i composició bioquímica del fruit, precocitat de maduració, productivitat i aptitut per a la vinificació. Les vinyes malvasia poden ser de dos grups: les que tenen un lleuger aroma que recorda al moscatell i altres de sabor simple.

A Lanzarote es parla de viticultura heroica quan es fa referència al cultiu de la vinya, i no és una exageració: les erupcions volcàniques del segle XVIII van enterrar enormes extensions de terrenys fèrtils, i només l’ingeni dels qui tenien la necesitat de viure del camp va aconseguir arrencar de las entranyes de la lava el raïm que després es transforma en deliciós vi amb tocs molt minerals.

Bon viatge!  


IX Fira del Vi Solidari 2019

El dissabte 8 de juny se celebrarà a El Masroig (Priorat) la novena edició d’El Masroig Vi Solidari.

Els cellers participants oferiran 2.650 ampolles de vi solidari, que es vendran a 10 euros la unitat durant la IX Fira del Vi Solidari. Per a aquells qui no puguin assistir-hi, hi haurà ampolles disponibles per a comprar-ne on-line: www.vilaviniteca.es/shopwww.enterwine.comwww.totvi.com

Un any més, comptem amb un celler convidat, enguany serà Tolo de Xisto, de la DO Ribera Sacra. El Masroig Vi Solidari és una iniciativa que neix l’any 2011 fruit de la implicació de set cellers del Masroig de la DO Montsant, que decideixen unir part de la seva producció per elaborar una sèrie d’ampolles solidàries, enguany 2.650, que es posen a la venda dins el marc de la Fira del Vi Solidari. 

Actualment, continuen en el projecte cinc dels set cellers inicials que són Orto Vins, Celler Masroig, Cellers Can Blau, Coca i Fitó, i Dit Celler. En les vuit edicions anteriors, la iniciativa ja ha aportat més de 200.000 euros per seguir avançant cap a teràpies personalitzades pels nens que pateixen càncer i que no han respost als tractaments estàndard. 

Aquest any, trenta-una escoles, amb 2.900 alumnes han participat en la il·lustració de les etiquetes seguint la idea plantejada el 2013 des de l’estudi gràfic Atipus. Els nens de les escoles del Priorat, de la Ribera d’Ebre, de la Terra Alta i del Col·legi Marià Fortuny de Reus han estat els encarregats de pintar-les. L’objectiu és implicar-los i sensibilitzar-los en els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió. 

Els nostres padrins d’aquest any, la cantant i actriu Núria Feliu, el cantautor Pau de Ponts i la colla castellera Els Xiquets de Reus també han dibuixat les etiquetes de l’edició 2019. En la il·lustració de les etiquetes també hi han col·laborat els fotògrafs Jaume Vila i Alaman, Josep Sánchez i Carralero, Esther de Prades Maria i Carlos Sánchez Ruiz, de l’associació d’artistes de Premià de Dalt.