IX Fira del Vi Solidari 2019

El dissabte 8 de juny se celebrarà a El Masroig (Priorat) la novena edició d’El Masroig Vi Solidari.

Els cellers participants oferiran 2.650 ampolles de vi solidari, que es vendran a 10 euros la unitat durant la IX Fira del Vi Solidari. Per a aquells qui no puguin assistir-hi, hi haurà ampolles disponibles per a comprar-ne on-line: www.vilaviniteca.es/shopwww.enterwine.comwww.totvi.com

Un any més, comptem amb un celler convidat, enguany serà Tolo de Xisto, de la DO Ribera Sacra. El Masroig Vi Solidari és una iniciativa que neix l’any 2011 fruit de la implicació de set cellers del Masroig de la DO Montsant, que decideixen unir part de la seva producció per elaborar una sèrie d’ampolles solidàries, enguany 2.650, que es posen a la venda dins el marc de la Fira del Vi Solidari. 

Actualment, continuen en el projecte cinc dels set cellers inicials que són Orto Vins, Celler Masroig, Cellers Can Blau, Coca i Fitó, i Dit Celler. En les vuit edicions anteriors, la iniciativa ja ha aportat més de 200.000 euros per seguir avançant cap a teràpies personalitzades pels nens que pateixen càncer i que no han respost als tractaments estàndard. 

Aquest any, trenta-una escoles, amb 2.900 alumnes han participat en la il·lustració de les etiquetes seguint la idea plantejada el 2013 des de l’estudi gràfic Atipus. Els nens de les escoles del Priorat, de la Ribera d’Ebre, de la Terra Alta i del Col·legi Marià Fortuny de Reus han estat els encarregats de pintar-les. L’objectiu és implicar-los i sensibilitzar-los en els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió. 

Els nostres padrins d’aquest any, la cantant i actriu Núria Feliu, el cantautor Pau de Ponts i la colla castellera Els Xiquets de Reus també han dibuixat les etiquetes de l’edició 2019. En la il·lustració de les etiquetes també hi han col·laborat els fotògrafs Jaume Vila i Alaman, Josep Sánchez i Carralero, Esther de Prades Maria i Carlos Sánchez Ruiz, de l’associació d’artistes de Premià de Dalt.

 


Tastos de vins 2019

Estem a les portes del ja tradicional cicle de tastos de vins al Celler de l’Àspic i que coincideix amb la festa major de la fira del vi de Falset. Com cada any hem cercat cellers i autors d’interès per tal que ens expliquin el seu bon fer; aquesta és la proposta que esperem us agradi i podem comentar en el seu decurs:

 

30 D'ABRIL SOPAR amb Pepe Raventós, de Raventós i Blanc a Can Sumoi

Dinàmic, enèrgic i amant del món del vi i la viticultura, Pepe Raventós es va incorporar a Raventós i Blanc l'any 2001, però la seva vinculació al món del cava es remunta a quan era petit i passava els estius veremant a Sant Sadurní, on han viscut vint-i-una generacions de la seva família, des de finals del segle XV.

La seva vida ha estat marcada pels treballs socials, però sobretot pel vi. Des de molt jove va compartir hores de treball al camp a Saint Emilion, aprenent a elaborar negres. Va adquirir experiència en l’elaboració de vins treballant amb Didier Dagueneau a Pouilly-Fumé, al Loira; Nicolas Chiquet a Dizy, a la Xampanya, i Jean-Patrick Merignac a Saint Philippe d'Aiguilhe, a Bordeus.

Apassionat de la natura, dels animals i de la granja, busca l’excel·lència en tot el que fa. Home de grans conviccions, lluitador i somiador, el seu dia a dia adquireix sentit perquè sap que està treballant per a les generacions futures. 

Aquesta finca existeix des de 1645. Consta d'una edificació principal amb tres masies de finals del segle XVIII on antigament es feia vi. En aquest lloc Pepe Raventós, comença una nova etapa per a la familia. Pepe torna als seus orígens per continuar amb una labor de generacions. I aconsegueix abanderar un projecte encimentat en el respecte pel medi ambient, les vinificacions naturals i la biodinàmica.

         

 

 

 

3 DE MAIG SOPAR amb Ficària Vins.

Són una empresa familiar dedicada bàsicament a l'elaboració de vins de qualitat. Vins que neixen del coneixement de les seves vinyes i de les emocions i sensacions que aquestes els transmeten. Vins amb ànima, capaços de fer-nos sentir aquestes emocions a través de la seva personalitat i identitat.

Elaborats tots ells amb la varietat garnatxa. Diferents caràcters d'un mateix indret i una mateixa varietat.

Totes les finques estan situades al terme de la Figuera. Les treballen intentant respectar al màxim el seu equilibri i la seva biodiversitat i per això segueixen criteris d'agricultura ecològica i biodinàmica.

La seva varietat principal és la garnatxa negra, una varietat elegant i amb caràcter que a la Figuera dóna una de les seves millors versions.

 

 

 

4 DE MAIG DINAR amb L’Infernal

La visió del Ródano al Priorat

El trio Infernal el forman tres consolidats viticultors francesos, líders respectius en les diferents zones on elaboren: Peter Fischer a Aix en Provence, Laurent Combier a Crozes-Hermitage i Jean Michel Gerin a Côte Rôtie.

Des dels seus inicis en el Priorat sempre han volgut elaborar vins frescs i que no necesitin molt de temps per deixar-se beure.

Un altre paràmetre important pel el trio ha estat el respecte a la identitat de la comarca. Els vins guanyen complexitat any rera any i poc a poc es van consolidant en la punta de llança dels viticultors prioratins.

La història del celler l’INFERNAL comença fa més de 15 anys quan van començar a vinificar al Priorat. Actualment és un projecte sòlid i consolidad, amb celler propi i 8 hectàrees de vinya en costers.

La experiència catalana de Combier, Fischer i Gerin els ha portat a observar i interpretar el “terroir” del Priorat. Per aquest motiu han creat una nova línia de Vins Priorat: l’infernal. I és que el tres diuen que «són las parcel·les que tenim a Torroja les que ens han acabat per mostrar com són els vins que hem de fer al Priorat».

 

 

 

4 DE MAIG SOPAR amb Celler cal Plà

Collites velles I noves de Mas d’En Compte i Planots

Celler Cal Pla, situat al nucli urbà de Porrera, va ser fundat el 1814, moment en què el Priorat va viure una gran transformació vitivinícola. Fins a set generacions dedicades al treball de les vinyes i l’elaboració de vins que han deixat un extraordinari celler antic i vinyes de fins a cent anys.

La fundación de Cal Pla es remet a 1814, moment en el qual el Priorat va patir una de las múltiples variacions vitivinícoles que ha tingut al llarg de la seva història. Més de 7 generacions dedicades a la viña culminen el 1997 quan Joan Sangenís decideix embotellar una petita part de la seva producció.

Des d’aquest fet, aquesta petita bodega familiar ha aconseguit situar-se entre una de les millor valorades en el Priorat.

 

 

 

 

5 DE MAIG DINAR amb Merixell Pallejà

Nous vins i nous projectes

Meritxell Pallejà elabora els seus vins sota criteris biodinàmics, i és que la lluna juga un paper molt important per a aquesta dona de forta personalitat afincada a Gratallops. Costa trobar al Priorat bons vins a preus mòdicos, i el seu Nita és saborós i ric en aromes, a la vegada que fidel al seu “terroir” per la seva aportació mineral. I això és només el principi.

Seguint la tradició familiar, Meritxell Pallejà s’inicia en el món de la viticultura amb estudis d’enologia i col·laboracions en cellers tant de la zona (Vilella de la Cartoixa, la Cooperativa Agrícola de Capçanes i Álvaro Palacios) com del Napa Valley o de la Borgoña francesa (en aquesta última, en una bodega biodinàmica, una línía que marcarà el seu treball personal).

NITA és el seu primer vi (presentat el 2004 amb el nom de la casa de la seva àvia de Falset, Cal Nita) i l’inici d’un projecte personal biodinàmic que té en compte el calendari lunar tant en el procés d’elaboració com a l’hora de recomanar el moment ideal per consumir-lo.

El calendari lunar mostra la relació entre les diferents activitats, com la verema, el trasbals, la posada en ampolla o, fins i tot, el tast y degustació del vi, i les diferents posicions de la lluna, els planetes, les constel·lacions i els signes del zodiac.

Així, es pot saber en quins moments els líquids tenen una major o menor activitat (luna ascendent o descendent) o de quina manera es veu afectada la vitalitat general de la planta el que se traduirà en canvis de color, potenciació d’aromes, sabors i propietats.

Per exemple, el vi desenvoluparà millor les seves virtuts florals i afruitades si el consumim en dies “flor” o “fruita” del calendari lunar, precisament quan la Meritxell ens recomana obrir el seu Nita.

 


All de Belltall

Quan parlem d'all de Belltall hem de fer referència al terme de Belltall poble que forma part de l'anomenada Vall del Corb, la qual cosa significa que ens hem de situar dins la conca del riu Corb, vessant contrària de la Conca de Barberà.

El clima, en general, és mediterrani, però amb moltes particularitats que són ben pròpies. Les temperatures acostumen a ser baixes durant els llargs hiverns, molt sovint sota zero a les nits, i temperades a l'estiu, amb les tardes fresques a causa de la marinada.

Aquest clima propicia juntament al terrer un conreu característic: els alls. El conreu de secà i la producció d'alls han ocupat un lloc destacat en l'economia de la vila, producte molt estimat en altres comarques per la seva qualitat i com a llavor de sembrar.

El conreu ha anat decreixent a partir de la dècada dels vuitanta per raons de competència; el seu cultiu actual es justifica per la seva gran qualitat i com a activitat complementària de la pagesia.

L'all de Belltall és un all blanc de cabeça petita, la qual cosa li dóna una textura molt fina i un gust intens sense fortor.

Sabies que...

En la medicina popular, l'all gaudeix de gran reputació per les seves propietats hipotensores.


La tòfona negra

El terme Tòfona Negra prové de "Tuber melasnoporum", tuber (tubercle) i del grec mélas (negre) i sporá (llavor, gra). És un bolet que creix soterrat, associat amb les arrels d’arbres forestals, sobretot dels gèneres Quercus (roures, alzines…) i Salix (salzes), formant micorrizes.

Té l’aspecte d’una mena de patata de 2 a 8 cm, irregular, d’un to bru rogenc o gairebé negre, amb berrugues de forma prismàtica poligonal, cobrint tota la seva superfície. Quan es talla s’aprecia la gleva, d’un blanc grisós de jove, que quan envelleix s’enfosqueix i fa ressaltar una retícula de venes blanques.  

És una espècie d’hivern que es troba des del novembre fins al març i que es busca amb l’ajut d’animals ensinistrats com el gos, que les descobreixen gràcies a la seva penetrant aroma.

Comestible excel·lent, dit el “diamant de la cuina” pels francesos, que van incorporar-la com a condiment, en el seu sofisticat repertori culinari, des de fa molts anys. També es fa servir per aromatitzar conserves i embotits com la botifarra catalana trufada.

És el bolet que ateny un preu més elevat en els nostres mercats, tant per raó de la seva qualitat, com de la seva raresa i de la dificultat de trobar-lo. El mercat principal de les tòfones negres catalanes es celebra a Centelles, al peu de la vessant sud oest del Montseny, on es troben els tofonaires i els seus clients i públic.

Comentaris històrics de la tòfona...

Plini el Vell (en llatí Gaius Plinius Secundus, nascut a l’actual Como, Itàlia l’any 23- Estabià, 25 d'agost de 79, va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà. És conegut principalment per la seva obra Naturalis Historia i per l'episodi de la seva mort), fa menció de les tòfones en el capítul 2 del llibre XIX i diu així “Les tòfones es crien en llocs frescs i arenosos, entre arbusts, i algunes són més grans que un codony i pesen més d’una lliura.

N’hi ha de dues espècies, unes, arenoses i enemigues de les dents, i altres pures i sinceres. Encara hi ha una altra diferencia entre elles, perquè unes són negres i unes altres vermelles, tot i que per dins totes dues són blanques. Són més lloades les africanes. Però direm nosaltres que les tòfones són vicis de la terra?

Veritablement no es pot entendre que sigui altra cosa. Tot i que no resulta fàcil averiguar si des del començament es crien tan grans com es troben o si viuen o no. No fa molts anys que siguen prètor d’Espanya Laerti Licini, a Cartagena, prosegueix Plini, es va fer malmetre les dents menjant una tòfona dins de la qual hi havia una moneda. La qual cosa demostra que la terra, per la seva natura, es recolleix en si mateixa i es condensa, així ha de ser en aquelles coses que neixen i no es poden sembrar”.

Galè de Pèrgam, (Llatí: Claudius Galenus; 129– aprox. 200 o 216), també conegut simplement com a Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica. Del seu nom encara deriva la denominació de "galè" als metges i la branca de la Farmàcia dita Galènica), esmenta que “no tenen cap qualitat evident, però qui fa ús d’elles disposa d’una matèria apta a rebrer els condiments que se’ls afegeix. D’on resulta que el nodriment que engendren en el cos no té de per si força alguna aparent, encara que sigui un tant fred i gruixut”.

Avicena (Abu-Alí al-Hussayn ibn Abd-Al·lah ibn Sina va nèixer a Afshana, prop de Bukhara 980 - Hamadan 1037, més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filosof i metre musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina. Va ser anomenat en llatí Abitianus, traduït per Abicià i més freqüentment per Avicenna o Avicena), conclou: “les tòfones es composen de substàncies més be terrestres que aquoses i no tenen cap mena de sabor. Engendre melangia i grans mal humors, més que qualsevol altra aliment, es digereixen malament i donen pesantor d’estòmac”.

O sigui, que en l’antigor, la gran estima per les tòfones era totalment desconeguda per personatges com Dioscòrides Pedaci, el grec micòfob, (escriptor de medicina autor d'un famós tractat, més conegut per la versió en llatí De Materia Medica en 5 llibres). En aquells temps les raons de consum eren entre d’altres que tenien propietats afrodisíaques, fonamentat en una raó tan frívola com la semblança amb els testicles humans i el tuf caprí que en ocasions fan.


Presentació de llibre Unánime a Falset

El passat dilluns 19 de novembre es va presentar el llibre Unánime a la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa de Falset, acte a càrrec de Roser Vernet Anguera i la participació dels seus autors: Bernd H. Knöller i Xavier Mollà, el primer xef de prestigi alemany i el segon autor de les fotografíes que il·lustren l’edició. A la taula un convidat de luxe l'enòleg Josep Lluís Pérez.

 

Bernd H. Knöller

Nascut el 1962 en un poblet de la Selva Negra (Alemanya),  fa el seu aprenentatge a partir dels 15 anys a l’Hotel Ochsen durant 3 anys, als 18 comença en el Kensington Hilton Internacional en Londres. Posteriorment passa al Restaurant Walliser Stuben a Düssedorf (amb 2 estrelles Michelin).

La seva carrera continua amb Henry Levy, un francès que en el seu moment tenia un del millors restaurants a Alemanya: el Restaurant Maître a Berlin. A partir d’aquí la seva trajectòria transcorreix a Espanya en diversos i prestigiosos locals com l’Akelarre de Pedro Subijana.

Fins que el 1993 obre el seu propi restaurant a València El Ángel Azul, seguit al 2001 del seu gran somni el restaurant RIFF que obté una estrella Michelin el 2009. El 2013 aconsegueix el Premi per Trajectoria per l’acadèmia de gastronomia de València, el 2014 dos sols de la Guía Repsol, i el maig de 2015 Premi possat en valor de la gastronoma valenciana de la Federació d’Hostelería.

 

Xavier Mollà i Revert

Ontinyent (València) – 1962

Fotògraf autodidacta, comença en el món de la fotografia als 14 anys, encara que no serà fins als 22 quan prenc la decisió d'assumir aquesta disciplina com a part de la seva vida.Fins l'any 1993 la seva producció fotogràfica va estar destinada quasi en la seva totalitat al concurs fotogràfic, havent obtingut premis i beques tant a nivell estatal com internacional.

Des de 1994 va abandonar pràcticament la concursística i es dedica a l'exhibició de la obra fotogràfica per tot l’Estat espanyol, Europa i alguns països d’Àsia, i també col·laborant en diversos projectes fotogràfics, en col·lectius d’artistes i muntatges audiovisuals.

Actualment es dedica per complet a la fotografia, repartint el temps entre docència, moda, publicitat i exposició de l’obra fotogràfica, tant en sales com en projectes audiovisuals.

 

Després de l’acte es va servir un magnífic sopar al Celler de l’Àspic realitzat “a quatre mans” entre Toni Bru i Bernd H. Knöller, un àpat de gran qualitat i diversitat, amb sorprenents creacions gastronòmiques, tot acompanyat de cordialitat dels amfitrions, amb vins Rieslings i com no podría ser d’altre manera pel Clos Martinet 2015 de la família Pérez i Ovejero. Un acte rodó de cultura i bon saber fer als fogons des de la capital del Priorat!

 


Bolets de tardor: els Lactarius (Rovellons)

A la gastronomia de tardor, un dels plats més rellevants és el que es fa amb els Lactarius, és a dir els rovellons (bolets de tardor). Tot i que en diem rovellons en general, cal distingir entre el més d'un centenar d'aquests Lactaris que pertanyen a la família de les russulàcies per centrar-nos en dos: el pinetell (Lactarius deliciosus) i el rovelló (Lactarius sanguifluus o vinosus).

El pinetell és apreciadíssim per fer-lo a la brasa, possiblement no té rival en aquesta preparació especialment si els exemplars són de boscos de poca humitat; els de molta humitat com són els del Pirineu són molt més insípids, per aquesta raó a França, Suïssa, Alemanya són quasi menyspreats i guisats francament mediocres.

Tenen la particularitat de tenyir l'orina de color taronja durant una estona, cosa sense importància a banda de la sorpresa que provoca. Solament pot confondre's amb Lactaris semblants de color però amb làtex blanc o groguenc, generalment purgants i indigestos.

El pinetell es troba, a vegades, parasitat per un petit fong, l'Hypomices lateritius en aquest cas no té làmines i en el seu lloc presenta una capa de florit gris blanquenc, el barret en aquests casos és més dur i deformat i s'anomenen "mare del rovelló" o "rovellona" i en el cas del pinetell "pinatella".

El rovelló pròpiament és el Lactarius sanguifluus de tons torrats suaus, vermellencs vinosos i tacats de color verd, una espècie típica dels boscos de coníferes. La resta de característiques són les mateixes del pinetell tot i que el rovelló és considerat de major qualitat que el primer.

Una curiositat dels lactaris és el pebràs (Lactarius piperatus), (Lactarius vellereus) i Russula delica) de color blanc que pel seu sabor fort i picant no és molt apte pel consum Un de similar és la llora verda (Russula virescens) bon comestible.

Al Celler de l'Àspic acompanyen a uns quants plats entrants, carns i fins i tot els arrossos.

 


Que quiere decir que un vino es Triple A?

Hoy tengo día de opinar. Esta web está dedicada a los vinos naranja, los vinos elaborados en ánfora y los vinos naturales. No me considero por ello un fundamentalista de estos estilos. Hay aficionados al vino que ven en la etiqueta las palabras Reserva o Gran Reserva y ello les da una garantía de calidad. A mí me pasa eso mismo cuando veo un sello de Agricultura Orgánica, Demeter o Triple A. Nada en sí mismo dice que lo que hay dentro de la botella me vaya a gustar, pero cualquiera de esos tres sellos es un buen punto de partida. Es cierto que casi todos los que he probado son vinos que me atrapan, que me hacen disfrutar mucho de una copa. Son vinos que no me dejan indiferente. Algunos me fascinan, otros no tanto, hay vinos que no compraría más, pero sobre todo me gusta el toque diferencial que tienen. Lo que me gusta de ellos es que cuando menos reflejan la pasión de quienes los hacen, con todo lo que ello implica: ilusión, respeto por la tierra, el modo de elaboración, etc. Al igual que sucede con la elaboración tradicional del vino, aquella de prensa, fermentación, acero inoxidable y crianza o no en madera, los vinos naturales, orgánicos, biodinámicos y naranjas también pueden ofrecernos muchas cosas.

En la actualidad hay una corriente de opinión sobre estos vinos que los critica por ser una moda, por ser vinos con muchos defectos, por ser vinos que un día están buenos y otro día están malos. Que son vinos turbios y lleno de posos y que además huelen a eso que algunos llaman “jaula de ratones” o “aliento de perro”. Como en todo, en el punto medio está el equilibrio. No todos los elaboradores de vinos naturales hacen vinos extremos. De hecho, hay vinos orgánicos que mucha gente nunca diría que no son buenos. No podemos afirmar que el elaborador extremo es el que hace 10.000 botellas al año y que si otro elaborador hace 100.000 botellas al año no puede ser un vino orgánico. Como aficionados al vino, lo mejor que podemos hacer es probar de todo y luego hacernos nuestros esquemas mentales. No antes de probar.

El mundo del vino ofrece una gran cantidad de estilos, suficientes para que cada uno pueda encontrar el que más le guste. Hay muchos estilos que me gustan aunque también hay otros tantos que no. Hay muchos Riojas o Riberas que me gustan mucho y que nunca me canso de beber, pero no por ello voy a dejar de lado otros vinos que pueden fascinarme por igual. Hay muchos vinos naranja finos, elegantes y muy bien estructurados. Me gusta que el vino me agarre, me sorprenda, me transmita algo y sobre todo me gusta probar cosas nuevas.

Solo en España hay en torno a 70 Denominaciones de Origen. Burdeos tiene 60, Borgoña tiene 100 y en Italia hay más de 1.000 variedades de uva ¡más de 1.000! Hay tanto por probar. A veces me cuesta entender a quienes no están interesados en probar algo nuevo y que siempre son fieles a una misma etiqueta, año tras año, que les gusta que el vino siempre sepa igual. A pesar de no compartir visión, no hay nada que decir porque como decía al principio, cada uno decide lo que le gusta. También soy consciente de que hay estilos de vino, como el Oporto, el Champagne o el Jerez, entre otros, en el que muchos elaboradores buscan una homogeneización en sus añadas porque eso es lo que ofrecen. Hay muchas bodegas con un público fiel que quiere encontrar siempre lo mismo, saber que no les va a fallar su vino favorito.

Hablaba al principio de sellos certificadores de vinos naturales. Uno de ellos es Tripe A. Un grupo de productores de este estilo de vinos creó en Italia una agrupación destinada a velar por sus intereses a la que llamaron Triple A. Esta asociación engloba en la actualidad a elaboradores y bodegas de Alemania, Austria, Croacia, Eslovenia, España, Francia, Georgia y Grecia, además de Italia.

Triple A es más un movimiento que una asociación y su nombre hace referencia a las tres A que representan su filosofía: Agricultores, Artesanos y Artistas. Este movimiento se originó como contraposición a la estandarización creciente que se puede apreciar en el mundo del vino. Cada vez más, las técnicas usadas en el viñedo y en la bodega, como productos de síntesis y levaduras secas activas, tienden a eliminar la expresión de la huella y el carácter del viñedo además de la personalidad del viticultor.

“A” de Agricultores referida a la relación adecuada entre la persona y el viñedo, a obtener una uva sana y madura con una intervención agrónoma natural, sin pesticidas, tratamientos químicos o añadidos externos al vino o la uva.

“A” de Artesanos referida a la capacidad para actuar sobre un proceso vitícola y enológico que no modifique la estructura de la uva ni del vino.

“A” de Artistas referida a la sensibilidad artística de los elaboradores sobre su propio trabajo e ideas, que da vida a un vino que refleje el terroir del que procede.

En 2003 Luca Gargano creó el manifiesto que representa al grupo. Un vino Triple A proviene de una vinificación lo menos intervencionista posible. Debe realizarse una selección manual de la futura vid por selección masal, sin uso de sustancias químicas. Debe respetarse el ciclo vital de la uva para obtener su maduración fisiológica y completamente sana. Los sulfitos pueden utilizarse en cantidades mínimas sólo en el momento del embotellado. Las levaduras han de ser autóctonas y durante la fermentación no pueden corregirse los niveles del vino, como acidez o azúcar. Tampoco se clarificará ni filtrará el vino antes de embotellarlo.

Puede que pensemos que estos elaboradores trabajan su vino escondidos en un garaje, pero si nos detenemos un poco y miramos quienes forman este movimiento veremos que lejos de este prejuicio hay grandes e importantes productores en los países mencionados. Solo por mencionar a algunos de ellos, en Italia tenemos a Arianna Occhipinti en Sicilia, Denis Muntanar en Friuli, La Stoppa en Emilia-Romagna, Emidio Pepe en Abruzzo y Carlo Viglione en Barolo. En Eslovenia tenemos a Cotar y Movia. Pierre Overnoy (Jura), Château Le Puy (Burdeos) y Huet (Loira) son algunas de las bodegas de Francia. Giorgio Clai en Croacia, Château Musar en Líbano, Our Wine, Zurab Topuridze y Iago Birarishvili en Georgia, Immich-Batterieberg en Alemania, Weninger y Wimmer-Czemy en Austria y Barranco Oscuro y Esencia Rural en España.

Éste es solo uno de los tantos movimientos que hay en la actualidad. Fuera de él, tenemos otros muchos productores que han adoptado, o están en proceso de hacerlo, estas técnicas de elaboración como Josko Gravner, Il Carpino y Damijan Podversic en Italia, Andreas Tscheppe, Sepp Muster o Roland Tauss en Austria, Daterra Viticultores, Rafa Bernabé, MicroBio Wines, Vinos Ámbiz, Venus La Universal, en España, Château Renard en Jura o Milan Nestarec en la República Checa, por nombrar sólo a unos pocos.

Seguir las reglas biodinámicas imperantes en Triple “A”, la agricultura orgánica o ecológica no garantiza que el vino vaya a ser bueno. Que se haya utilizado en la elaboración de un vino barricas de nuevo uso o en su sexto año, vendimia manual, filtrado y clarificado o no, botellas más largas o más pequeñas nunca garantizará que el vino que vayamos a comprar nos guste. Todo influye, por supuesto, pero son partes de un todo, y seguir unos pasos un año puede hacer que un vino sea bueno y los mismos pasos al año siguiente podrán darnos como resultado un vino no tan bueno. En el mundo del vino nada es garantía de éxito porque hay infinidad de cosas que influyen en el resultado final. Hay muchos modos de elaboración, unos más acordes que otros con nuestros gustos y no por ello son más o menos correctos.

Al final, de lo que se trata es de poder disfrutar el vino que tenemos en la copa.

Todo lo demás son fuegos artificiales.

De http://www.orangewines.es/triple-a-spa/


Carta d’estiu 2017: El Préssec de Calanda

Préssec de Calanda es la denominació d’origen del fruit anomenat Prunus persica que es conrea al Baix Aragò (Terol) i, més concretament, a la localitat de Calanda i el seu entorn. La seva producció està documentada a l’Edat Mitjana.

El préssec tardà (o com es denomina a l’Aragó "tardano") amb Denominació d’Orígen dit «Melocotón de Calanda» es cultiva de forma tradicional, caracterizant-se el procés pe l’embossat previ a la seva maduració; és reconegut pel seu tamany, un color groc uniforme i sense escletxes , un aroma exquisit i un sabor dolç molt propi.

La Denominació d’Orígen Protegida (DOP) designa el nom d’un producte amb producció, transformació i elaboració que ha de realitzar-se en una zona geogràfica determinada, amb uns coneixements específics reconeguts i comprobats.

En el mercat s’enten per "Melocotón de Calanda" als fruits comercialitzats amb el segell del Consell Regulador de la espècie Prunus persica Sieb. & Zucc, procedents de la varietat autòctona «Amarillo tardío» i els seus clons seleccionats «Jesca», «Evaisa» i «Calante», cultivats en la zona sudoriental de la depresió de l‘Ebre entre les províncies de Terol i Saragossa, fent servir la tècnica tradicional de l’embossat individual dels fruits a l’arbre, el qual es realitza entre els mesos de juny i juliol, havent de romandre la bossa de paper parafinat fins el moment de la manipulació protegint d’aquesta forma el producte de tractaments, caigudes i plagues.

La producció d’aquest singular fruit apareix ja descrita en documents medievals amb les formes de présec o priscos. El 1895 el botànic José Pardo Sastrón realitza una descripció acurada de la producció del "Melocotón de Calanda". L’expansió d’aquest cultiu, originari d’arbres autòctons, es va iniciar als anys 50 coincidint amb el tradicional embossat del fruit, amb un increment màxim de superfície en les dècades dels anys 70 i 80, quan es va quasi arribar a les 3.000 Ha.

El podeu gaudir en el postre “Préssec groc de Calanda amb sorbet de raïm” .

Bon profit!


Llagostí de Sant Carles de la Ràpita

Carta d’estiu 2017: fideus rossos amb llagostins de la Ràpita i alls de Belltall

Llagostins de la Ràpita

Aquest llagostí pertany a l'espècie Penaeus kerathurus. Té els ulls negres i consistents, musculatura robusta, cuirassa exterior brillant, sense taques negres. Viu en aigües molt poc profundes, especialment a les desembocadures dels rius, fet que fa que es concentri una població important d'aquest crustaci a prop de la desembocadura de l'Ebre. És d'hàbits nocturns i passa la major part del dia enterrat a la sorra. Es pesca amb tremalls i nanses, però també amb la tècnica de l'arrossegament.  , moment en què es produeix el seu període de reproducció.
Ara imagineu: "fideus rossos amb llagostins de la Ràpita i alls de Belltall". De la carta d'estiu 2017.


El vi rosat, un plaer poc conegut

Vi rosat

El vi rosat és el vi elaborat amb raïm (Vitis vinifera) negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceració breu (per tal que el most agafi poc color) i temperatura controlada perquè no perdi aromes. La temperatura de servei és al voltant de 8 graus.

El rosat ideal ha de reunir les bones qualitats dels blancs i dels negres, però no els inconvenients.
Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21.

Podeu consultar els vins rosats que tenim disponibles al nostre celler.