Toni Bru xef del Celler de l'Aspic

Menú Maridat amb vins escollits per La Fira del Vi de Falset

 

El Restaurant El Celler de L'Aspic, oferirà durant el mes de Maig , els dissabtes i diumenges ,un “ Menú Maridat “ amb vins escollits per l’ocasió.

 

DISSABTE 30 d’abril: ELS VINS de JOAN ASENS, amb LES SINGULARITATS D'ORTO

DIUMENGE 1 de maig: ELS VINS DEL MOSEL, de HEYMANN LÓWENSTEIN

DISSABTE 7 de maig: ELS VINS d'AGUSTI TORELLÓ, amb AT ROCA l SILEO

DIUMENGE 8 de maig: ELS VINS DE SICILIA de A.OCHIPINTI i de T. de la TERRE NERE

DISSABTE 14 de maig: ELS VINS de VALL LLACH amb ALBERT COSTA

DIUMENGE 15 de maig: ELS VINS DELS DOLOMITIS de ELIZABETTA FORADORI

DISSABTE 21 de maig: ELS VINS de SILVIA PUIG amb EN NUMEROS VERMELLS

DIUMENGE 22 de maig: ELS VINS DEL RHÓNE de A. GRAILLOT i CH. BEAUCASTEL

DISSABTE 28 de maig: ELS VINS de JONÀS MACIP amb GIOL DE PORRERA

DIUMENGE 29 de maig: ELS VINS DE BOURGOGNE de B. MONNOT i J. VOILLOT

Link programa

TOTS ELS DINARS COMENÇARAN A LES 13.30 h PLACES LIMITADES PRÈVIA INSCRIPCIÓ.

 

 

 

Us esperem, ja podeu fer les vostres reserves.

El Celler de L'Aspic

Tel. 977 831 246

Correu electrònic: info@cellerdelaspic.com

Carrer de Miquel Barceló, 43730 Falset, Tarragona

Nova carta d'hivern 2020!

Al Celler de l'Aspic, l'hivern arriba amb una mica de retard a causa de les vacances de festes que hem dedicat a conèixer els vins de Sicília amb una estada molt interessant, després amb temps i calma ens hem dedicat a pensar la carta d'hivern, que fer, que preparar, que oferir-vos. Creiem que el resultat és rodó i atractiu: plats d'aquí amb productes d'aquí i elaborats segons el nostre saber i entendre.

Els entrants amb presència de verdures de temporada com la carxofa i la col de paperina, les patates Kennebec de Prades i, cigrons petits de Riudoms conformen un llistat de plats clàssics del Celler.

En els arrossos una novetat: arròs d'ànec del delta de l'Ebre amb el seu magret. I el típic arròs fosc amb sipionets i textures de carxofa junt amb la cassola d'arròs caldós de peix i marisc de la Ràpita.

De peixos tres opcions, bacallà confitat amb espinacs dels Crusells amb pil-pil de verduretes, els calamars de la Ràpita amb calçots, carxofes i alls tendres i els lloms de rap romescats.

A les carns incorporem l'ànec del delta de l'Ebre també com a novetat junt amb els peus de porc, cuixa de conill de Baldomar, la galta de vedella estofada amb vi negre, el saborós cabrit de Capafonts i l'entrecot de vedella Eco Brunec amb romaní del Priorat i puré de patates de Prades.

Preferiu picar? Doncs preparem carxofes fregides amb pernil, croquetes de pernil de Jabugo, formatges artesans catalans, pedrers d'ànec, pop de la Ràpita rostit, cloïsses del delta i un extraordinari pernil ibèric de gla, reserva especial Guijuelo.

Sabeu a més que us oferim uns menús de tast adaptats, que són combinació del menú i dels vins de la zona.

Per finalitzar els postres, que fem a la nostra cuina, un assortiment de plats que fan les delícies dels més llépols i on repetir no és gens extraordinari.

Esperem la vostra visita i el vostre parer. Que tingueu un bon any 2020!

 


Carta de tardor 2019

Som a la tardor… L’època daurada. La terra es comença a refredar; els pàmpuls  canvien de color, marxen cap els grocs, vermells i els bronzes; la majoria del vi ja és a les bótes per començar a dormir; la llum del dia s’escurça, no queden orenetes.

Seguint la nostra costum de carta per a cada temporada, hem presentat la de la tardor 2019, l’última de l’any astrològic, fins el solstici d’hivern al desembre, on tot tornarà a renovar-se i rebrotar. Seguim programant plats de temporada per ser respectuosos amb el medi ambient, la vostra alimentació, las matèries primeres i els fogons de casa nostra maridant-ho tot. 

La carta de tardor 2019, com sempre, està conçebuda en blocs d’entrants, arrossos, peixos, carns, plats per picar, menús i postres amb més de sis-centes referències de vins, caves i xampanys de diferents DO. DOQ. de totes les procedències amb especial èmfasi a les que en són pròpies o per veïnatge: Priorat, Montsant i Terra Alta.

Com no podía ser d’altra manera en destaca el bolet de tardor, tot i la sequera d’enguany, així com les herbes aromàtiques del Priorat. El “saltejat de rossinyols amb cigrons petits i botifarra negra”, els “canelons de rostit amb crema de bolets” i "l’arròs de muntanya amb verdures i bolets”.

També els “calamars amb confitura de ceba i bolets, el “gall de pota negra eco. amb bolets”, el filet de vedella eco. amb bacó, bolets i patates” i els “rovellons a la planxa amb all i julivert”.

A la tardor som amants dels bolets de la zona. També a les amanides, les patates de Prades, els llegums, els arrossos del delta de l’Ebre i els peixos i mariscs de la Ràpita. Les postres insisitim en fer-les nosaltres, com a signe diferenciador de qualitat alimentària.

El km. 0 i els productes  ecològics són presents en tota la carta, en la mesura adequada i segons el grau de dificultat en recaptar-los. 

N’estem molt orgullosos de la carta d’aquesta tardor, sols falta la vostra visita i la vostra aprovació de tot el que us  hem preparat. Us esperem i si us ve de gust, comentar-ho amb pels i senyals.

Bon profit i bona estada entre nosaltres!

 

rovellons_Priorat

Priorat_restaurants

tardor_Priorat

vins_Priorat

vins_restaurant_Priorat_DOQ

 

 

 

 

 


All de Belltall

Quan parlem d'all de Belltall hem de fer referència al terme de Belltall poble que forma part de l'anomenada Vall del Corb, la qual cosa significa que ens hem de situar dins la conca del riu Corb, vessant contrària de la Conca de Barberà.

El clima, en general, és mediterrani, però amb moltes particularitats que són ben pròpies. Les temperatures acostumen a ser baixes durant els llargs hiverns, molt sovint sota zero a les nits, i temperades a l'estiu, amb les tardes fresques a causa de la marinada.

Aquest clima propicia juntament al terrer un conreu característic: els alls. El conreu de secà i la producció d'alls han ocupat un lloc destacat en l'economia de la vila, producte molt estimat en altres comarques per la seva qualitat i com a llavor de sembrar.

El conreu ha anat decreixent a partir de la dècada dels vuitanta per raons de competència; el seu cultiu actual es justifica per la seva gran qualitat i com a activitat complementària de la pagesia.

L'all de Belltall és un all blanc de cabeça petita, la qual cosa li dóna una textura molt fina i un gust intens sense fortor.

Sabies que...

En la medicina popular, l'all gaudeix de gran reputació per les seves propietats hipotensores.


Llagostí de Sant Carles de la Ràpita

Carta d’estiu 2017: fideus rossos amb llagostins de la Ràpita i alls de Belltall

Llagostins de la Ràpita

Aquest llagostí pertany a l'espècie Penaeus kerathurus. Té els ulls negres i consistents, musculatura robusta, cuirassa exterior brillant, sense taques negres. Viu en aigües molt poc profundes, especialment a les desembocadures dels rius, fet que fa que es concentri una població important d'aquest crustaci a prop de la desembocadura de l'Ebre. És d'hàbits nocturns i passa la major part del dia enterrat a la sorra. Es pesca amb tremalls i nanses, però també amb la tècnica de l'arrossegament.  , moment en què es produeix el seu període de reproducció.
Ara imagineu: "fideus rossos amb llagostins de la Ràpita i alls de Belltall". De la carta d'estiu 2017.


Dorada Celler de l'Aspic

Carta d’estiu 2017: llom de daurada amb verdures i salsa de pastanaga.

L'orada, l'aurada, la daurada, la doradeta o la moixarra (Sparus aurata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels espàrids i l'única del seu gènere. És present a la mar Negre, la Mediterrània (incloent-hi els Països Catalans) i l'oceà Àtlantic des de les illes Britàniques fins a Cap Verd, Madeira i les illes Canàries -ocasional a les illes orientals, tot i que a Gran Canària han arrelat poblacions a partir de peixos escapats de piscifactories. Té una carn molt saborosa i la seva longevitat és d'11 anys.

Els exemplars més vells poden pesar 17-18 kg i passar dels 70 cm de longitud, tot i que la seva mida normal n'és de 35. Té una gran taca negra a l'origen de la línia lateral (la qual desborda per l'opercle, on va subratllada per una àrea vermellosa), una franja daurada entre els ulls (vorejada per dues zones fosques) i els extrems de la cua vorejats de negre.

Té una carn blanca i ferma, la qual, per cada 100 g comestibles, té un contingut d'1,9% de greixos, 20% de proteïnes, 96 quilocalories i 0,40 mg d'àcids grassos omega.

Les del Celler de l’Àspic procedeixen de la llotja de la Ràpita i la presentem en forma de llom amb verdures i salsa de pastanaga.

Bon profit!


Carta d’estiu 2017: herbes i flors comestibles

Segons l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i les fotografies de la web del Pàmies:
Les flors comestibles s’han utilitzat durant segles en les arts culinàries, com a condiments i aromatitzants i en algunes confitures. Actualment, experimenten una popularitat renovada i es comencen a utilitzar en cru tant en restauració com en l’àmbit domèstic per acompanyar o guarnir plats.
Algunes flors poden ser tòxiques; per tant, es recomana no menjar flors que no es puguin identificar sense cap dubte.
Cal comprar-les en establiments alimentaris, degudament envasades i etiquetades. No utilitzeu plantes i flors adquirides en establiments de jardineria si no s’especifica clarament que són aptes per a l’ús en l’alimentació.

Durant la preparació, cal retirar el pistil i els estams per extreure’n el pol·len, ja que pot causar al·lèrgia o desencadenar asma. També convé retirar la tija i els sèpals a causa del gust amargant que tenen. Com qualsevol altre vegetal de consum en cru, cal rentar-les bé amb aigua abans de consumir-les.
Algunes flors comestibles poden causar indigestió o reaccions al·lèrgiques si es mengen en grans quantitats; per això, es recomana consumir-les en petites quantitats com a guarnició d’un plat.

Res d’això us passarà en el nostre plat de la carta d’estiu 2017 “Mesclum d’herbes i flors del Pàmies amb figues i encenalls de foie.

 


Carta d’estiu 2017: Mesclum d’herbes i flors del Pàmies amb figues i encenalls de foie

GENERALITATS SOBRE LES FIGUES

Les figues i en contra del que pensem (generalment) no són fruites sinó flors invertides i floreixen de manera molt diferent en d'altres arbres fruiters com el préssec o les cireres.

Les seves flors creixen dins d'una beina en forma de pera que madura fins a esdevenir el que coneixem com figues.
De fet cada figa, en el seu interior conté moltes flors i cada una d'elles produeix un únic fruit anomenat aqueni. Aquests fruits són molt petits i contenen una llavor. Precisament són els aquenis els que provoquen a les figues de la seva textura cruixent.

Les figues no podrien prosperar sense les vespes, fonamentals per a la seva pol·linització. La mascle hostatja en el seu interior ous de vespes. Per poder-hi entrar (a la figa mascle, una variant que no és menja), la vespa trenca les ales i les seves cries neixen també sense ales i la seva única funció és reproduir-se fins a aconseguir fer un túnel per sortir a l'exterior i traslladar les llavors de la figa en un altre indret. A vegades, la vespa es confon i s'introdueix en una figa femella, perd les ales igualment, però mor sense deixar ous, ja que la figa femella no disposa d'estructura de reproducció.

Quan arriben a la nostra taula, en forma del plat de la carta d'estiu 2017 "Mesclum d'herbes i flors del Pàmies, amb figues i encenalls de foie" la vespa interior ja s'ha descompost a causa d'uns enzims que desprèn la figa i que descompon el seu cos transformant-la en proteïna. Res a veure doncs el cruixent de la figa amb les vespes!

De ben segur que us mirareu les figues d'una altra manera!

Bon profit!


Tomates del Benach

Carta d'estiu 2017: sopa de tomàquet del Benac amb verdures i sardines

El tomàquet del Benac (Benach, Banac... no hi ha referència del nom correcte, ni de la seva procedència), és una varietat conreada en alguns explotacions a les comarques del Sud de Catalunya, apreciada sobretot pel seu aspecte atractiu i sabor intens.
Els fruits, de mida mitjana-gran un cop madurs, són d'un color vermell molt intens, sense taques ni solcs, amb una cicatriu irregular i una mica de protuberàncies concèntriques a la part del peduncle. La carn és ferma i consistent i el seu interior té poca polpa, fet que el fa molt adequat per menjar cru, en amanides o altres preparacions fredes.

El principal component del tomàquet és l'aigua i, per tant, el seu valor energètic és molt baix. El contingut en sucres és lleugerament superior a la resta de verdures, la qual cosa fa que tingui un lleuger gust dolç. La seva importància recau en l'elevada aportació de vitamines, minerals i fibra. Té un elevat efecte antioxidant gràcies al seu contingut en vitamina E, vitamina C i carotens.

Amb aquesta hortalissa deliciosa com a base, preparem una sopa amb diverses verdures de temporada i de proximitat junt amb sardines que li confereixen una consistencia i un gust de cultura mediterrània. El resultat és un plat refrescant, de sabor intens, ideal per iniciar un àpat i poder degustar un segon plat més potent.

Tasteu-la i ja ens direu el què!


De la carta d'estiu 2017: albergínia blanca a la brasa amb ceba i formatge de Tòrrec

L'ingredient principal del plat de la nostra carta d'estiu és la albergínia blanca. La fem a la brasa amb ceba i formatge de Tòrrec.

Es creu que és l'alberginia original, la que van portar els àrabs a la Península, i que era de color blanc. És una alberginia rodona, gran i de color totalment blanc. Té un gust molt més dolç que les morades i menys amarg, però tot i ser més ben valorada organolèpticament, s'havia deixat de cultivar, ja que el calze té unes espines grans i punxagudes que en dificulta el maneig al camp, el mercat i a la cuina. El seu conreu principal és a la comarca del Bages i ha estat quasi un segle sense producció, cal consierar-la com a producte de proximitat i celebrar la recuperació d'una espècie perduda.