Joan Asens, "Millor enòleg 2019", segons Sommeliers
Com cada any, coincidint amb el concurs Millor Sommelier de Catalunya, l’Associació Catalana de Sommeliers va organitzar el Sopar dels Sommeliers que reconeix els professionals del món del vi que han excel·lit durant el 2019.
Un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona va acollir l’acte per celebrar el sopar anual, l’Hotel Casa Fuster (1908 – 1911), de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
El menú gastronòmic va ser creació del xef Marc Ribas, que va inaugurar el 14 de maig el seu restaurant Panot a la primera planta de l’edifici, amb un concepte basat en l’alta cuina burgesa tradicional catalana i inspirada en l’època modernista.
L’acte va tenir lloc el passat dilluns 18 de novembre 2019, va començar a les 2/4 de 9 de la nit a la Sala Domènech i Montaner amb el showroom de vins de les denominacions d’origen i altres el·laboracions de la província de Barcelona on es poden gaudir dels vins més representatius del territori.
En finalitzar el sopar, es va fer públic el nom del Millor Sommelier 2019 i es van lliurar els premis de La Nit dels Sommeliers en les categories de: Millor Celler, Millor Enòleg, Millor Comunicador i Millor Iniciativa; i els reconeixements a la Millor Trajectòria i al Soci d’Honor.
El millor sommelier 2019 va ser per Audrey Doré, d’El Celler de Can Roca i el de millor enòleg per a Joan Asens impulsor del celler Orto Vins del Masroig, de la D.O. Montsant; Vinyes d’Olivardots DO. Empurdà va aconseguir el premi al millor celler i el premi a la Millor Iniciativa Solidària 2019 Euroselecció Riedel Espanya per promoure una iniciativa que permet lluitar contra l'exclusió social a la Fundació Ampans.
També es van lliurar els diplomes als membres de l’Associació Catalana de Sommeliers que compleixen 10 anys com a socis.
L’ACS té com a objectiu desenvolupar i promoure el coneixement de la professió de sommelier, el coneixement dels vins i productes gastronòmics de tot el món i principalment de Catalunya, així com reforçar els vincles, l’amistat i la col·laboració entre els professionals del món del vi.
Associació Catalana de Sommeliers ACS
És temps de verema, és temps de bons vins
Estem en plena verema i els viticultors del Priorat es posen mans a l’obra a primera hora del dia tot aprofitant que a la sortida del sol la temperatura sol ser més amable. Tot i que estem a la tardor, aquest any les temperatures són altes i, per tant, a partir del migdia el treball comença a ser més dur de l'habitual. De fet, durant el mes de juliol es van viure temperatures que arribaven als 43 graus centígrads i que han provocat la pèrdua de part de la producció.
La tradició vinícola de la regió es remunta als monjos cartoixans d’Escala Dei, ens explica Joan Asens, d’Orto Vins. Tot i el fet que marca un abans i un després a la zona, quant a producció de vins, és la fil·loxera, un insecte himenòpter causant de la mort de la majoria de vinyes de la Península Ibèrica durant el segle XIX. Aquest fet, tràgic a priori, va portar com a conseqüència l’afluència de comerç cap al sud de França perquè els marxants de vi d'aquest país apreciaven molt la qualitat dels vins del Priorat. Tot plegat feu que el cultiu de la vinya es tornés a estendre per tota la comarca imposant, principalment, dues varietats: la Garnatxa Negra i la Carinyena.
De fet, ens segueix explicant Joan, que el 33% de la producció de vins és garnatxa mentre que un 30% és carinyena tot posant èmfasi en la importància d’aquestes dues varietats d’una producció majoritàriament destinada a elaborar vi negre.
La garnatxa sol tenir més potència d’alcohol que la carinyena, no té tants tanins i ens ofereix uns aromes frescos amb notes cítriques, anisades i en boca certa sedositat. La Carinyena, en canvi, no té tant d’alcohol però té més estructura gràcies als tanins. En els vins d’aquesta varietat s’hi troben aromes de tons de fruits blaus com les prunes, florals com les violetes i la boca fresca per la bona acidesa que acumula aquest raïm. Molts dels vins que es produeixen a la zona són una barreja de diferents varietats que permeten jugar amb les característiques d’unes i altres varietats.
El maridatge entre el Priorat i aquestes dues varietats condueix a la creació d’uns vins particulars que es podrien considerar mediterranis. El clima assolellat li comporta un mínim d’alcohol i certa estructura que la fa diferent dels vins atlàntics. De fet, el clima mediterrani és canviant i els anys plujosos els vins solen ser més subtils mentre que els anys més secs trobem vins amb més color, més tanins i, per tant, més estructura. Aquest any l’estructura serà molt explícita a cause de l’escassetat de pluja.
Els tanins també depenen de la collita. Les collites més madures comporten més subtilesa mentre que una verema més primerenca comporta tanins més evidents. De fet, ens relata detalladament el propietari d’Orto Vins que això és degut a la polimerització d'aquests tanins durant la maduració del raïm que porta a terme la vinya com a estratègia d'expansió de l'espècie.
La vinya ofereix el seu fruit i les llavors que estan dins són la manera que té el cep de reproduir nous individus. El gust del raïm, va canviant durant la maduració perquè hi hagi més animals que se’l puguin menjar i per tant espargir les seves llavors.
Una característica peculiar del Priorat és que en un territori acotat hi conviuen dues DO. La DOQ Priorat i la DO Montsant. Això és degut al fet que hi ha diferents tipus de sols diferenciats. A la DOQ Priorat s’hi troba principalment la llicorella que és una roca que fa que hi hagi poca terra, poca capacitat de retenció d'aigua i poca fertilitat i la planta sigui més petita. Això també fa baixar la producció però n’augmenta l’estructura. En canvi a la zona de DO Montsant els sòls són calcaris, argiles, granit i pissarra.
Actualment tant la DOQ Priorat com DO Montsant compten amb unes 2000 hectàrees cadascuna d’elles. El primer aporta més de 100 cellers i 7 milions de kilograms de producció. En canvi, el segon compta amb uns 60 cellers però poden trobar-s’hi fins a 8 milions de kilograms de producció perquè hi sol haver més productivitat. La qualitat dels vins de la zona del Priorat i les necessitats del mercat han fet que fins a un 60% de la producció estigui destinada a l’exportació.
També cal esmentar que gran part dels vins negres del Priorat són molt versàtils, fàcils de beure, florals, frescos i adaptables a qualsevol àpat, sobretot us els recomanem maridats amb les nostres carns blanques i vermelles.
