Joan Asens, "Millor enòleg 2019", segons Sommeliers
Com cada any, coincidint amb el concurs Millor Sommelier de Catalunya, l’Associació Catalana de Sommeliers va organitzar el Sopar dels Sommeliers que reconeix els professionals del món del vi que han excel·lit durant el 2019.
Un dels edificis modernistes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona va acollir l’acte per celebrar el sopar anual, l’Hotel Casa Fuster (1908 – 1911), de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
El menú gastronòmic va ser creació del xef Marc Ribas, que va inaugurar el 14 de maig el seu restaurant Panot a la primera planta de l’edifici, amb un concepte basat en l’alta cuina burgesa tradicional catalana i inspirada en l’època modernista.
L’acte va tenir lloc el passat dilluns 18 de novembre 2019, va començar a les 2/4 de 9 de la nit a la Sala Domènech i Montaner amb el showroom de vins de les denominacions d’origen i altres el·laboracions de la província de Barcelona on es poden gaudir dels vins més representatius del territori.
En finalitzar el sopar, es va fer públic el nom del Millor Sommelier 2019 i es van lliurar els premis de La Nit dels Sommeliers en les categories de: Millor Celler, Millor Enòleg, Millor Comunicador i Millor Iniciativa; i els reconeixements a la Millor Trajectòria i al Soci d’Honor.
El millor sommelier 2019 va ser per Audrey Doré, d’El Celler de Can Roca i el de millor enòleg per a Joan Asens impulsor del celler Orto Vins del Masroig, de la D.O. Montsant; Vinyes d’Olivardots DO. Empurdà va aconseguir el premi al millor celler i el premi a la Millor Iniciativa Solidària 2019 Euroselecció Riedel Espanya per promoure una iniciativa que permet lluitar contra l'exclusió social a la Fundació Ampans.
També es van lliurar els diplomes als membres de l’Associació Catalana de Sommeliers que compleixen 10 anys com a socis.
L’ACS té com a objectiu desenvolupar i promoure el coneixement de la professió de sommelier, el coneixement dels vins i productes gastronòmics de tot el món i principalment de Catalunya, així com reforçar els vincles, l’amistat i la col·laboració entre els professionals del món del vi.
Associació Catalana de Sommeliers ACS
És temps de verema, és temps de bons vins
Estem en plena verema i els viticultors del Priorat es posen mans a l’obra a primera hora del dia tot aprofitant que a la sortida del sol la temperatura sol ser més amable. Tot i que estem a la tardor, aquest any les temperatures són altes i, per tant, a partir del migdia el treball comença a ser més dur de l'habitual. De fet, durant el mes de juliol es van viure temperatures que arribaven als 43 graus centígrads i que han provocat la pèrdua de part de la producció.
La tradició vinícola de la regió es remunta als monjos cartoixans d’Escala Dei, ens explica Joan Asens, d’Orto Vins. Tot i el fet que marca un abans i un després a la zona, quant a producció de vins, és la fil·loxera, un insecte himenòpter causant de la mort de la majoria de vinyes de la Península Ibèrica durant el segle XIX. Aquest fet, tràgic a priori, va portar com a conseqüència l’afluència de comerç cap al sud de França perquè els marxants de vi d'aquest país apreciaven molt la qualitat dels vins del Priorat. Tot plegat feu que el cultiu de la vinya es tornés a estendre per tota la comarca imposant, principalment, dues varietats: la Garnatxa Negra i la Carinyena.
De fet, ens segueix explicant Joan, que el 33% de la producció de vins és garnatxa mentre que un 30% és carinyena tot posant èmfasi en la importància d’aquestes dues varietats d’una producció majoritàriament destinada a elaborar vi negre.
La garnatxa sol tenir més potència d’alcohol que la carinyena, no té tants tanins i ens ofereix uns aromes frescos amb notes cítriques, anisades i en boca certa sedositat. La Carinyena, en canvi, no té tant d’alcohol però té més estructura gràcies als tanins. En els vins d’aquesta varietat s’hi troben aromes de tons de fruits blaus com les prunes, florals com les violetes i la boca fresca per la bona acidesa que acumula aquest raïm. Molts dels vins que es produeixen a la zona són una barreja de diferents varietats que permeten jugar amb les característiques d’unes i altres varietats.
El maridatge entre el Priorat i aquestes dues varietats condueix a la creació d’uns vins particulars que es podrien considerar mediterranis. El clima assolellat li comporta un mínim d’alcohol i certa estructura que la fa diferent dels vins atlàntics. De fet, el clima mediterrani és canviant i els anys plujosos els vins solen ser més subtils mentre que els anys més secs trobem vins amb més color, més tanins i, per tant, més estructura. Aquest any l’estructura serà molt explícita a cause de l’escassetat de pluja.
Els tanins també depenen de la collita. Les collites més madures comporten més subtilesa mentre que una verema més primerenca comporta tanins més evidents. De fet, ens relata detalladament el propietari d’Orto Vins que això és degut a la polimerització d'aquests tanins durant la maduració del raïm que porta a terme la vinya com a estratègia d'expansió de l'espècie.
La vinya ofereix el seu fruit i les llavors que estan dins són la manera que té el cep de reproduir nous individus. El gust del raïm, va canviant durant la maduració perquè hi hagi més animals que se’l puguin menjar i per tant espargir les seves llavors.
Una característica peculiar del Priorat és que en un territori acotat hi conviuen dues DO. La DOQ Priorat i la DO Montsant. Això és degut al fet que hi ha diferents tipus de sols diferenciats. A la DOQ Priorat s’hi troba principalment la llicorella que és una roca que fa que hi hagi poca terra, poca capacitat de retenció d'aigua i poca fertilitat i la planta sigui més petita. Això també fa baixar la producció però n’augmenta l’estructura. En canvi a la zona de DO Montsant els sòls són calcaris, argiles, granit i pissarra.
Actualment tant la DOQ Priorat com DO Montsant compten amb unes 2000 hectàrees cadascuna d’elles. El primer aporta més de 100 cellers i 7 milions de kilograms de producció. En canvi, el segon compta amb uns 60 cellers però poden trobar-s’hi fins a 8 milions de kilograms de producció perquè hi sol haver més productivitat. La qualitat dels vins de la zona del Priorat i les necessitats del mercat han fet que fins a un 60% de la producció estigui destinada a l’exportació.
També cal esmentar que gran part dels vins negres del Priorat són molt versàtils, fàcils de beure, florals, frescos i adaptables a qualsevol àpat, sobretot us els recomanem maridats amb les nostres carns blanques i vermelles.
El llibre del vi, de Plini el Vell, una traducció de Mònica Miró
Amb una magnífica introducció, traducció i notes de Mònica Miró Vinaixa, llicenciada en Filologia Llatina, Filologia Francesa i Màster en Història de les Religions, professora de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra; el llibret és una traducció de Naturalis Historia, Liber XIV de Gai Plini Segon (Plini el Vell).
Com cita la seva traductora "Després del moment d'extraordinària florida que representà per a la literatura llatina l'anomenada època clàssica, assistim a un període que no és pas de decadència, sinó, més aviat, d'una manca d'harmonia que sap tanmateix esclatar en formes i formes noves. Així durant el segle I dC, té lloc roma, l'eclosió d'una literatura cientificotècnica especialitzada. És, en general, un període manierista i barroquitzant i compta, en temps dels emperadors Vespasià i tit, amb un prosista de primera magnitud. Es tracta de Plini el Vell, i de la seva Naturalis Historia, la Història Natural, que no dubtem a qualificar, potser "avant la lettre", d'"enciclopèdia a la romana", en la mesura que és una obra de contingut i temàtica diversos, sense un fil conductor, però plena d'informacions extraordinàriament útils per al coneixement romà..."
El llibre del vi és absolutament recomanable per a tothom relacionat amb el món del vi.
Tornem de les vacances!
Aquest pròxim dimecres dia 10 de juliol, finalitzem vacances i tornem a obrir les portes de El Celler de l'Àspic.
Abans però, ens agradaria compartir amb vosaltres aquestes imatges de la Vall del Roine on hem estat visitant la bodega Domaine Gramenon i, també, le Clos de Caillou Chaneaneuf du Pape.
A més a més, hem estat a la Borgonya, una regió idíl·lica famosa pels seus vins i, la regió de Valais que no només és la regió vitícola mas gran de Suïssa sinó que també ofereix la diversitat més gran en vins, tant negres com blancs.
També hem visitat la regió de Lavaux, zona que engloba la vinya més famosa del cantó, anomenada el Dézaley.
IX Fira del Vi Solidari 2019
El dissabte 8 de juny se celebrarà a El Masroig (Priorat) la novena edició d’El Masroig Vi Solidari.
Els cellers participants oferiran 2.650 ampolles de vi solidari, que es vendran a 10 euros la unitat durant la IX Fira del Vi Solidari. Per a aquells qui no puguin assistir-hi, hi haurà ampolles disponibles per a comprar-ne on-line: www.vilaviniteca.es/shopwww.enterwine.comwww.totvi.com
Un any més, comptem amb un celler convidat, enguany serà Tolo de Xisto, de la DO Ribera Sacra. El Masroig Vi Solidari és una iniciativa que neix l’any 2011 fruit de la implicació de set cellers del Masroig de la DO Montsant, que decideixen unir part de la seva producció per elaborar una sèrie d’ampolles solidàries, enguany 2.650, que es posen a la venda dins el marc de la Fira del Vi Solidari.
Actualment, continuen en el projecte cinc dels set cellers inicials que són Orto Vins, Celler Masroig, Cellers Can Blau, Coca i Fitó, i Dit Celler. En les vuit edicions anteriors, la iniciativa ja ha aportat més de 200.000 euros per seguir avançant cap a teràpies personalitzades pels nens que pateixen càncer i que no han respost als tractaments estàndard.
Aquest any, trenta-una escoles, amb 2.900 alumnes han participat en la il·lustració de les etiquetes seguint la idea plantejada el 2013 des de l’estudi gràfic Atipus. Els nens de les escoles del Priorat, de la Ribera d’Ebre, de la Terra Alta i del Col·legi Marià Fortuny de Reus han estat els encarregats de pintar-les. L’objectiu és implicar-los i sensibilitzar-los en els valors de la solidaritat, la comprensió, l’esperança i la il·lusió.
Els nostres padrins d’aquest any, la cantant i actriu Núria Feliu, el cantautor Pau de Ponts i la colla castellera Els Xiquets de Reus també han dibuixat les etiquetes de l’edició 2019. En la il·lustració de les etiquetes també hi han col·laborat els fotògrafs Jaume Vila i Alaman, Josep Sánchez i Carralero, Esther de Prades Maria i Carlos Sánchez Ruiz, de l’associació d’artistes de Premià de Dalt.