La carta de tardor 2016

Ja està en xarxa, la nostra proposta de carta de tardor 2016 i que podeu consultar a http://www.cellerdelaspic.com/ca/carta-tardor.
Hi ha sorpreses com la perdiu escabetxada, els ous esclafats, la cassola d’arròs, el rèmol amb navalles, la galta de porc, les costelles de conill arrebossades… uns plats que acompanyen als de sempre amb variacions en la cocció i l’acompanyament, el toc de tardor que incorporem, com per exemple, els bolets .

Seguim insistint en la importància del Km. 0, segons Gustavo Duch “els aliments que fan canviar el món”. A banda del gust i el preu hi ha factors molt més importants que cal tenir en compte, el seu llarg recorregut des de la producció a la cuina suposa una contaminació a causa del transport i la seva influència en el canvi climàtic, enforteix les empreses multinacionals i empobreix al productor. A favor del Km. 0, mencionar, la recuperació de les economies locals, la vida rural i els conreus propis de cada territori i també com és natural els productes de temporada. És en definitiva una qüestió de futur per a la generació actual i les properes, l’agricultura, el peix i la ramaderia no cal que viatgin per arribar a les nostres taules, si es fomenta el Km. 0, més productors locals tindran accés a un mercat digne, ara i cada vegada més, lligat a empreses on el benefici màxim és el seu primer objectiu.

Els aliments ecològics, que no han de ser necessàriament de Km. 0 tot i que fóra el més recomanable són aquells que estan fets d'acord amb uns estàndards de producció particulars. En la més part de la història de l’agricultura es pot dir que la humanitat es va mantenir dins dels procediments que ara es coneixen com d'agricultura ecològica o orgànica. Només a partir del segle XX hi va haver un proveïment de noves substàncies de síntesi química per obtenir aliments.
A l'agricultura orgànica, l'ús de productes agroquímics és fortament restringit. En el cas de productes ramaders han de ser criats sense l'ús rutinari d'antibiòtics i sense hormones de creixement (somatropines) a més d'altres restriccions com són de menjar aliments fabricats en el sistema d'agricultura ecològica. En la majoria dels països els aliments ecològics no poden emprar organismes modificats genèticament. S'ha suggerit que l'aplicació de la nanotecnologia als aliments i l'agricultura també hauria de ser exclosa de la certificació com aliment ecològic.

La producció d’aliments, per altra banda, és responsable del 31% com a mínim de les emissions de gasos amb efecte hivernacle que causa el canvi climàtic. La dieta representa una emissió mitja de 1250 Kg. de CO2 per persona a l’any en països desenvolupats. Un impacte similar al recórrer 5000 Km. en cotxe de gasoil. Per això hem d’introduir canvis en els hàbits de consum.
Els aliments sostenibles és la solució.
Produir productes fora de temporada com comprar-los a altres països suposa un cost excessiu en transport, benzina, emissions de CO2, fertilitzants, etc. com una pèrdua de nutrients pel camí. Dit d’una altra manera, per exemple, significa que la recol·lecta d’aquest aliment es fa abans de temps i s’acaben de madurar a cambres de refrigeració, així mateix el transport d’aquests aliments al país de venda produirà emissions de gasos. Pel que fa al contingut de nutrients d’aquests aliments no seran els mateixos quan s’han recol·lectat abans d’hora que el mateix aliment que ha madurat l’arbre o la planta i directament arriba al consumidor. Per això un canvi important ha de ser consumir productes locals, d’aquesta manera es redueixen les emissions de CO2, l’absència de pesticides i fertilitzants i augmenta el contingut de nutrients.
Aquest pensament no és recent, ja cap al 1986 va sorgir la idea del moviment Slow food a Itàlia, que pretén recuperar la importància de l’estacionalitat dels aliments i el respecte amb el medi ambient, promovent el consum d’aliments de proximitat.
D’aquest moviment han sorgit restaurants que elaboren els seus plats amb aliments de temporada i de proximitat, els anomenats kilòmetre 0, on Catalunya és la Comunitat més representada. Demostrant així que és possible seguir una alimentació sostenible.

Aquestes són les creences del Celler de l’Àspic, de tota la carta de tardor 2016, de totes les tardors anteriors i de les que han de venir, de les d’hivern, de les de primavera i d’estiu. Comprem personalment als productors més propers al carrer Miquel Barceló, 31 de Falset, pel peix fem viatges constants a la Ràpita i amb molt de gust, amb la seguretat que tot el que surt de la cuina porta un segell de responsabilitat i coherència amb l’entorn, amb el medi ambient i amb la qualitat, amb les consideracions anteriors de Km. 0, ecologia i sostenibilitat.

Que vagi de gust la temporada tardor 2016!

Avui, dilluns dia 3 d’octubre, diada de l’hàbitat mundial!

by Celler